El 2025, diversos projectes finançats amb fons europeus Next Generation van entrar en fase d’obres o van començar a prestar servei a Begur. Després d’uns primers anys centrats en obtenir les subvencions, redactar projectes i preparar les actuacions, les inversions van començar a ser visibles en àmbits com la mobilitat, l’eficiència energètica, els equipaments i la digitalització.
A començaments d’any, Begur havia aconseguit prop de vuit milions d’euros procedents de diferents programes dels fons Next Generation. No es tractava d’un únic projecte, sinó de diverses línies que compartien objectius relacionats amb la sostenibilitat, l’energia, la mobilitat, el comerç i la transformació turística.
Una de les principals era el projecte Begur Smart Destination Mobility, amb una subvenció de 3.084.938,53 euros. El programa agrupava actuacions de transició verda, eficiència energètica, digitalització i competitivitat turística. Incloïa des de nous aparcaments i sistemes de mobilitat elèctrica fins a intervencions a Aiguablava, Aiguafreda i Sa Tuna, la restauració paisatgística dels camins de ronda, sistemes digitals per gestionar els fluxos de visitants i un pla d’economia circular.
El gener de 2025 ja va entrar en funcionament una de les actuacions vinculades a la mobilitat elèctrica. La nova zona de càrrega de vehicles del polígon de la Riera d’Esclanyà va quedar plenament operativa després de superar les inspeccions necessàries i completar la connexió elèctrica. Era una de les infraestructures pensades per estendre progressivament l’ús del vehicle elèctric al municipi.
Durant la primavera, una part important de les actuacions es va concentrar en la mobilitat i els aparcaments. A finals d’abril van començar els treballs per crear 56 places d’estacionament a Mas d’en Pinc i connectar aquesta zona amb el nucli urbà. Les obres, cofinançades amb fons Next Generation, tenien un pressupost de 423.001,12 euros i incloïen també actuacions al passeig de Carmen Amaya.
El projecte de Mas d’en Pinc formava part d’una estratègia més àmplia per augmentar els aparcaments a l’entorn del centre i evitar que una part dels vehicles haguessin de continuar cap a les zones amb més pressió de trànsit. Durant aquell mateix estiu van entrar en servei els nous aparcaments de Josep Neras, Vinya de l’Artiga 2 i Mas d’en Pinc, que van incorporar centenars de places d’estacionament al municipi.
La transformació vinculada als fons europeus també va arribar als equipaments municipals. El 12 de juny van començar les obres de reforma de les Escoles Velles, la primera gran remodelació de l’edifici des que l’any 1991 es va adaptar per acollir diferents serveis municipals.
L’actuació formava part del programa DUS 5000 i combinava finançament europeu amb recursos municipals. Els treballs incloïen la millora dels tancaments i de l’aïllament de l’edifici, la modernització de la instal·lació elèctrica i la incorporació d’una caldera de biomassa. També s’hi van incloure adaptacions per complir els nous requeriments d’accessibilitat.
Les obres van obligar a tancar temporalment l’edifici. La Biblioteca Salvador Raurich va traslladar part de la seva activitat al Casino Cultural i el Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya va haver d’interrompre les visites mentre duraven els treballs. També es van plantejar actuacions d’eficiència energètica a la Llar d’Infants Ses Falugues i als estudis de Ràdio Begur.
El 2025 també va servir per avançar en els projectes relacionats amb el litoral. El programa de turisme sostenible incloïa la naturalització i adaptació al canvi climàtic de l’entorn d’Aiguablava, actuacions al camí d’Aiguafreda i al camí de Sa Tuna i un projecte específic de restauració paisatgística i adaptació dels camins de ronda.
En aquest cas, però, el 2025 va ser principalment un any de preparació i desenvolupament dels projectes. Les actuacions no van avançar totes al mateix ritme i una part de les obres ambientals es va executar posteriorment. Aiguablava, Aiguafreda i Sa Tuna han arribat al 2026 amb les actuacions executades, mentre que la restauració paisatgística del camí de ronda disposa del projecte aprovat.
Una situació semblant es va donar amb la digitalització turística. El programa preveia sistemes per conèixer l’ocupació dels aparcaments, webcams a les platges, pantalles digitals a l’Oficina de Turisme i noves eines per gestionar les dades sobre mobilitat i afluència turística. Durant el 2025 es van definir els requeriments tècnics d’una part d’aquests sistemes, mentre altres elements van continuar desenvolupant-se durant el 2026.
També es va treballar en el Road Map d’Economia Circular, un document destinat a analitzar el funcionament del sector turístic i definir mesures relacionades amb el consum de recursos, els residus, la mobilitat i la sostenibilitat. El procés va incloure enquestes, entrevistes i treball amb empreses i agents locals. El document es va acabar presentant públicament el maig de 2026.
La continuïtat dels projectes durant el 2026 ha incorporat també noves eines de gestió turística. Begur ha posat en funcionament DATUR, una plataforma que utilitza dades de telefonia mòbil i fonts estadístiques per analitzar l’origen dels visitants, la seva mobilitat i l’evolució de l’activitat turística. També s’ha executat una nova web turística i altres continguts digitals vinculats al projecte.
