21.9 C
Pals
Diumenge, 20 juny 2021
- Publicitat -

La Diputació radiografia 25 platges gironines i conclou que n’hi ha nou on cal actuar amb rapidesa per preservar-les

La majoria es troben al litoral de l'Alt Empordà, on destaquen els casos de Colera i Sant Pere Pescador

El més llegit

Temps de lectura: 4 minuts
- Publicitat -spot_img

La Diputació de Girona ha radiografiat l’estat de 25 platges del litoral de la Costa Brava. S’estenen entre l’Alt i el Baix Empordà i abasten onze municipis. La diagnosi n’analitza l’estat de conservació i proposa les actuacions que cal dur a terme per restaurar-les i permetre que els seus ecosistemes dunars siguin més resistents al canvi climàtic. L’estudi inclou una fitxa per a cada platja i conclou també amb quina prioritat cal actuar-hi. De les 25 que inclou la diagnosi, n’hi ha nou on es considera que cal intervenir-hi amb rapidesa. D’aquestes, totes excepte una –la de la Pletera i Fonollera, a l’Estartit- es troben a l’Alt Empordà. Destaca el cas de la platja de Garbet, a Colera, on l’estudi recull que cal intervenir-hi de seguida.
L’estudi de la Diputació identifica l’estat de conservació de cadascuna de les 25 platges i proposa com cal adaptar-ne la gestió per mantenir-les i recuperar-les ambientalment. “La diagnosi ens dona una bona base per poder preservar els ecosistemes dunars”, ha destacat la diputada delegada de Medi Ambient, Anna Barnadas.

L’informe parteix de la premissa que la millor solució sempre serà aquella basada en la natura. És a dir, defugir d’estructures rígides i artificials i apostar per altres mètodes –com plantar vegetació- per permetre fixar la sorra.

Com que cada platja té les serves particularitats, la diagnosi en fa una fitxa individualitzada. A més d’incloure’n dades descriptives (com ara l’extensió i a on es troba), també se n’explica l’evolució temporal a través de fotografies aèries i l’estat ambiental en què es troba. Aquí, analitzant també si hi ha construccions o zones d’aparcament que en malmeten les dunes.

Per a cada platja, l’estudi també defineix propostes d’actuació a curt, mitjà i llarg termini. I al final, conclou si cal actuar-hi o no de manera prioritària. Les platges de sorra que inclou l’estudi de la Diputació s’estenen a cavall de l’Alt i el Baix Empordà. En concret, abasten onze municipis del litoral, compresos entre Colera i Sant Feliu de Guíxols.

Fins a nou platges

La diagnosi de la Diputació identifica tan sols una platja on és urgent actuar per preservar-la. És la de Garbet de Colera. L’estudi conclou que aquí, la prioritat d’actuació és “molt alta” (sobretot, al sector nord de la platja). Proposa enderrocar l’antic restaurant, el talús sobre el qual se sustenta i renaturalitzar tot el front de platja.

A banda d’aquesta, l’estudi també identifica vuit platges més on cal actuar-hi ràpidament (de fet, les qualifica amb una prioritat “alta”). En concret, són les de la Ribera, al Port de la Selva; la de la Rubina, a Castelló d’Empúries; el Cortal de la Vila, el Cortal de la Devesa i el Riuet, a Sant Pere Pescador; el Moll Grec, a l’Escala, i la Pletera i la Fonollera, a Torroella de Montgrí.

Aquí, entre d’altres, per recuperar el sistema dunar, l’estudi proposa treure zones d’aparcaments, reduir-ne els accessos i plantar-hi espècies que ajudin a fixar-ne la sorra. Pel que fa a la resta de platges, la diagnosi de la Diputació conclou que la prioritat amb què cal actuar-hi ja no és tan imperiosa. Si bé per a totes se’n fan propostes. A més, l’estudi també conclou que, a diferència d’aquell grup de nou, la platja de Can Comes, a Castelló d’Empúries, té un estat “òptim” de conservació.

Per dur a terme l’estudi, a més del treball de camp, la Diputació també ha fet una enquesta als 22 municipis del litoral de les comarques gironines. Les opinions han permès, entre d’altres, modelar la diagnosi inicial i incorporar noves propostes de manteniment i gestió de les platges de sorra.

L’estudi s’ha presentat aquest dilluns a la platja de Castell de Palamós (Baix Empordà). Una de les que es manté verge a la Costa Brava i que la diputada Anna Barnadas ha posat com a exemple de gestió. Perquè aquí, l’Ajuntament ha preservat el sistema dunar proper a la sorra, ha eliminat plantes invasores de les dunes i n’ha allunyat els aparcaments.

Manual de bones pràctiques

Més enllà de les especificitats de cada platja, l’estudi també identifica aspectes comuns a l’hora de preservar els sistemes dunars. En concret, en subratlla tres: evitar la neteja mecanitzada, posar cartells per indicar les zones de pas i impulsar plans d’usos de les platges.

“És especialment rellevant el primer punt, perquè les pràctiques habituals de neteja, amb maquinària, garbellant i aplanant la sorra, afecten negativament l’estabilitat dels sistemes dunars i erosionen la morfologia de les platges”, destaca la Diputació. I hi afegeix: “L’ecosistema acaba perdent biodiversitat i esdevé més fràgil als grans temporals”.

Per aquest motiu, la Diputació de Girona també ha impulsat la redacció d’un manual de bones pràctiques de conservació d’ecosistemes dunars i neteja de platges. És un document bàsic per ajudar els serveis tècnics i les brigades municipals a netejar de manera sostenible i eficient les platges. L’objectiu és fer-ne compatible l’ús lúdic (sobretot, a l’estiu) amb la preservació i conservació ambiental.

Ara, a partir d’aquest estudi, els ajuntaments poden sol·licitar la redacció de memòries executives a través del Pla de Serveis en matèria de conservació del patrimoni natural de la Diputació de Girona, que els permetran corregir els dèficits i les necessitats detectades a les platges del seu municipi. Un cop aquestes memòries ja estiguin redactades, podran sol·licitar els ajuts econòmics corresponents.

“El resultat del treball fa que tinguem una visió específica per a cada espai, amb aquestes fitxes individualitzades i amb un manual de bones pràctiques que hi és d’aplicació”, ha destacat Anna Barnadas. “Posem aquests ecosistemes en valor; l’estat de la natura ja posava en relleu la seva alta fragilitat, però sabem que són clau per al nostre turisme, que valora uns espais ben conservats que ens distingeixen com a atractiu turístic de natura”, ha conclòs la diputada.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

Últimes notícies

Sant Joan a Castell-Platja d’Aro: platges obertes i tres focs artificials

A Castell-Platja d'Aro les platges estaran obertes, tot i que amb més vigilància policial, segons explica l'Ajuntament a Ràdio Capital.
- Publicitat -

Altres notícies

- Publicitat -