20.9 C
Pals
Dissabte, 13 setembre 2025
- Publicitat -

33 municipis del Baix Empordà experimentarien un creixement positiu segons prospeccions per al 2034

La comarca del Baix Empordà seria un dels territoris a Catalunya que experimentaria un creixement positiu segons les dades de prospecció de població 2024-2034 publicades per l’Idescat. Serien 33 els municipis on creixeria la població en comparació amb els 3 on hi hauria una disminució de la xifra d’habitants.

Els municipis on la població podria creixer més en aquest període entre el 2024 i el 2034 són Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (on la població creixeria en més de 4.600 habitants segons les millors previsions); Palafrugell (on la població podria creixer en gairebé 5.000 persones); Sant Feliu de Guíxols (amb un creixement d’uns 4.000 habitants); Palamós (que incrementaria la seva població en uns 3.000 habitants); i Calonge i Sant Antoni (que incrementaria la seva població sumant 3.000 habitants més).

A aquests cinc municipis n’hi caldria sumar 28 més on la població augmentaria de manera més o menys accentuada la seva xifra d’habitants per al 2034. En municipis com Corçà, Jafre, Rupià, Parlavà o Vall-llobrega la previsió de creixement poblacional seria més moderada.

A l’altra banda de la balança, hi ha municipis on la tendència de creixement poblacional és negativa, és a dir, es redueixen el nombre d’habitants. A la comarca del Baix Empordà, concretament, serien els municipis de Foixà, Ullastret i Ultramort. Si bé és cert, que en el cas de Foixà, segons les prospreccions més positives, incrementaria el seu cens amb quatre habitants nous pel 2034.

 

Els reptes del creixement poblacional

Així, i segons les previsions fetes per l’Idescat, el creixement de població al Baix Empordà es donaria en un 91,7% dels municipis. Aquest creixement poblacional presentarà diversos reptes en clau d’educació, seguretat, habitatge o sanitat que les administracions públiques hauran d’assumir.

Si bé és cert que a la comarca es contemplen grans projectes urbanístics, com la renovació de l’Hospital de Palamós a nivell sanitari, encara hi ha feina per fer. Hi ha municipis on encara hi ha escoles i centres educatius que es troben en barracons, com podrien ser l’Escola Fanals d’Aro (a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró), l’Escola Vall-llobrega, l’Escola Forallac i l’Escola Empordanet (a la Bisbal d’Empordà).

A més, i tal com ha passat en altres municipis i poblacions de Catalunya, l’equilibri entre el creixement de la població i l’habitatge és fràgil. Al Baix Empordà, actualment, hi ha una desena de municipis que es troben en la llista d’àrees tensionades pel que fa a l’accés a l’habitatge.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

L’augment de població i d’esdeveniments fa créixer la feina de la brigada a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró

A Ràdio Capital hem visitat la brigada municipal de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró per saber com treballen durant l’època estival.

Els municipis de costa, amb menor renda per càpita que els d’interior

L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) publica cada any les...

La Policia Local de Platja d’Aro vol aproximar el servei als ciutadans

A Ràdio Capital hem visitat la comissaria de la Policia Local de Platja d’Aro per veure el funcionament d’aquest servei en ple rendiment durant la temporada estival.

Els xalets Teixidor de Girona, la desaparició d’un patrimoni de Rafael Masó

Els xalets Teixidor de Girona, obra de Rafael Masó, van ser enderrocats el 1973 sense permís en ple franquisme. Formaven part del conjunt de la farinera i eren un exemple d’habitatge noucentista innovador. Avui només resten la Farinera i la Casa Teixidor (la Punxa), restaurades, mentre el solar dels xalets ha desaparegut sota habitatges anònims.