17.6 C
Pals
Divendres, 2 maig 2025
- Publicitat -

Acabats els 32 nínxols nous al cementiri de Santa Cristina d’Aro

L’ampliació de sepultures s’ha fet davant l’existència de pocs nínxols disponibles i han tingut un cost d'uns 30.000 euros

Redacció
Redaccióhttps://www.radiocapital.cat
Ràdio Capital combina una programació musical de qualitat, amb diferents programes informatius i divulgatius.
Temps de lectura: < 1 minut
- Publicitat -spot_img

El cementiri municipal de Santa Cristina d’Aro, que es troba als afores del nucli urbà, compta ja amb 32 nínxols nous. L’ampliació de sepultures s’ha fet davant l’existència de pocs nínxols disponibles.

Les noves sepultures, que han tingut un cost d’uns 30.000 euros, s’han fet a la banda esquerra de l’entrada de la necròpolis, una zona ja prevista d’ampliació. Les obres, segons acord de la junta de govern de Santa Cristina d’Aro, les ha executat l’empresa constructora, Aldaba Obres Reunidas SLA de Barcelona.

El cementiri de Santa Cristina es va inaugurar el 14 de desembre de 1936, en plena Guerra Civil. La inauguració es va fer amb motiu de la inhumació de Carme Ragolta Ribas, amb la presència de l’alcalde, Josep Suñer, i el paleta de l’Ajuntament de Santa Cristina, Pitu Bertran. Durant la guerra, l’obra civil va quedar totalment arraconada i els recursos es van destinar a altres necessitats.

El cementiri, projectat ja el 1932, es va fer per cobrir el conjunt dels veïnats de Santa Cristina, Solius i Bell-lloc. Quedava fora el veïnat de Romanyà de la Selva, ja que ja comptava amb un cementiri als afores del nucli, inaugurat l’any 1911.

- Publicitat -
- Publicitat -
- Publicitat -spot_img

Isabel i Fabiola Alcalà: “Cal valorar més i millor la feina que fem els artesans”

El Terracotta Museu de la Bisbal ha inaugurat l’exposició “Ponderosa”, un homenatge a la família Alcalà i a l’empresa Ceràmica La Ponderosa, fundada fa gairebé cinquanta anys. La mostra repassa l’evolució de la ceràmica familiar, des de les peces artístiques del pare i l’avi fins a la producció actual, amb una reivindicació clara de l’artesania local.

Altres notícies