Fa poques setmanes que el darrer edifici dels Anlló va deixar de ser propietat de la Generalitat. Amb la venda de l’hotel Mediterraneo s’han aconseguit vendre totes les finques i, finalment, es podrà reinvertir l’herència dels germans Anlló en tasques culturals i socials al territori, això sí, donant prioritat a projectes desenvolupats per associacions o entitats a Sant Feliu de Guíxols.
Fa gairebé 23 anys que l’herència dels Anlló havia quedat sense cap hereu. Els dos germans, Francesc i Joan Anlló, van morir de manera sobtada i amb pocs mesos de diferència el 2002. Sense deixar testament o familiars prou propers per poder heretar el seu patrimoni – valorat en més de 12 milions d’euros en el moment de la mort dels dos germans- les propietats van passar en mans de la Generalitat per a què se subastessin.
Tal com explica l’historiador expert en el llegat dels germans Anlló i col·laborador de l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, Daniel Pedrero, els germans Anlló eren dues figures destacades del sector turístic de la Costa Brava Centre durant la segona meitat del segle XX. Tots dos provenien d’una família treballadora, però van saber veure la oportunitat quan va arribar la gran onada de turisme a Catalunya.
A principis dels anys 60, els germans comencen a comprar cases i finques per crear els seus primers hotels, el Regina i el Regente. Com que el negoci els va sortir bé, els germans van començar a adquirir de manera posterior hotels ja construïts com el Mediterraneo, el Rex, les Noies, el Panorama, l’Avenida o l’hostal Montserrat.
A través de la fortuna que conreen amb aquests hotels, els germans Anlló aconsegueixen anar comprant pisos, cases i places d’aparcament entre Sant Feliu de Guíxols i Barcelona. En total, els germans tenien nou hotels, dos locals, dues cases, un pis i diverses places d’aparcament a Barcelona.
Si bé és cert que els hotels que van aconseguir reunir els germans no van experimentar gaires reformes i inversions des de la seva compra. “L’únic que era de caràcter més familiar i tenia més estrelles (tres) era l’hotel Panorama”, admet Daniel Pedrero. La resta només comptaven amb valoracions d’una o dues estrelles.
La venda de les propietats s’allarga gairebé 23 anys
Després de la mort sobtada dels dos germans, i de no tenir cap fill legítim o familiar proper, l’herència intestada dels germans va passar a mans de la Generalitat. El febrer del 2002 va morir el germà petit a causa d’una embòlia i, el novembre del mateix any va morir el germà gran d’un càncer de pulmó. Tot i això, i tal com remarca Pedrero, cap dels dos va deixar un testament per repartir els hotels, cases, pis, locals i places d’aparcament. Els hotels, afegeix l’historiador, van continuar funcionant fins al 2003 gràcies als administradors. Amb aquesta aturada de l’activitat de nou hotels a la ciutat, es van perdre unes 900 places hoteleres al municipi. Ho explica l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas.
No va ser fins a l’any 2011 que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aprovar un Pla General per l’Herència dels Germans Anlló, que servia per establir les funcions de les finques i l’ús que havien de tenir. A partir d’aquí el projecte, que s’havia anat fent gros, es va començar a desencallar. Els primers hotels que es van aconseguir vendre van ser l’antic Hostal Montserrat (a través de subhasta per 310.000 euros), el Rex I i les Noies (tots dos venuts per subhasta per 494.910,40 euros).
Posteriorment, es van anar venent la resta de finques. L’hotel Panorama es va aconseguir vendre per 1,869 MEUR; l’hotel Rex II es va subhastar per 503.000 euros; l’hotel Regina es va adjudicar per 371.435 euros; l’hotel Avenida per 312.435 euros; i, finalment es va vendre aquest passat mes de juliol l’hotel Mediterraneo per 322.000 euros. Pel que fa a l’hotel Regente, es va traspassar en el seu moment a l’Agència Catalana de l’Habitatge per crear pisos públics.
Però aquesta no va ser l’única herència que es va haver de vendre dels germans Anlló: la casa al carrer de la Creu, 56 es va vendre per 62.151 euros; la casa del passeig de Guíxols, 13 per 241.622 euros; l’habitatge i els quatre aparcaments a la Diagonal 644-646 a Barcelona es van vendre per 801.129,52 euros; l’aparcament a Sant Feliu de Guíxols a Guíxols Boulevard es va subhastar per 15.001,32 euros; un aparcament a Sant Feliu de Guíxols al carrer la Lluna, 52 per 23.005,00 euros; un altre aparcament al mateix carrer per 13.303 euros; un altre aparcament a Guíxols Boulevard per 16.000 euros; i un habitatge al carrer Sant Martirià, 22. A més d’aquests habitatges i aparcaments els germans Anlló tenien dos locals al carrer Mossèn Jacint Verdaguer que es van vendre en les darreres subhastes.
I 23 anys després de la mort dels dos germans encara no se sap el valor total de la venda de les propietats que, segons la llei, s’han de reinvertir en activitats culturals i socials preferentment de l’últim municipi de residència dels difunts. Carles Motas admet que a Sant Feliu de Guíxols volen que part de l’herència dels Anlló es destini a la reforma del Casino d’Els Nois i a la Fundació Surís.
El que sí que és cert és que han de ser les entitats i fundacions les que demanin els fons per executar aquests projectes de reforma i millora d’aquests espais. De moment l’Ajuntament encara està esperant una reunió amb el Departament d’Economia de la Generalitat per poder veure en quin estat es troben els diners recaptats i els possibles projectes als quals es podria destinar.
I què passa amb les finques dels Anlló?
Si bé és cert que algunes de les finques dels germans Anlló s’han aconseguit restaurar o edificar de nou com a hotels, n’hi ha d’altres que continuen completament inactives. És el cas de l’hotel Panorama, que actualment està en venda, o el Regina, que tampoc s’ha aconseguit desenvolupar. En parla l’alcalde del municipi.
La voluntat des del consistori ha estat impulsar que aquests empresaris privats puguin desenvolupar el més ràpid possible aquests hotels i propietats per tornar a reactivar una part de les places hoteleres que es van perdre a principis dels anys 2000. “Nosaltres estem convençuts de la ciutat té potencial”, explica Motas.
Daniel Pedrero coincideix a dir que les places hoteleres dels germans Anlló s’haurien de recuperar, però que alhora s’hauria de tenir en compte les qualitats arquitectòniques dels edificis. La falta de manteniment i la destrossa de les instal·lacions per part de vàndals al llarg dels anys han fet que els edificis que continuen sense rehabilitar siguin un perill. “A més, hi ha edificis, com l’hotel Panorama, que tenen elements arquitectònics que s’haurien de conservar”, explica Pedrero. Tot i això, reconeix que és una tasca pendent vinculada al llegat dels Anlló.
