Escric aquest comentari sortint del col·legi electoral del meu barri bisbalenc un cop acabat el recompte de vots. El Convent és un barri popular que ve de lluny i que ha rebut totes i cadascuna de les onades migratòries d’ençà que el nacionalisme espanyol, en la seva etapa franquista, va decidir crear el Ministerio de la Colonización amb l’objectiu ben explícit d’espanyolitzar Catalunya. En el barri hi conviuen sense problemes catalans de cognoms antics, tres generacions de catalans vinguts de la resta d’Espanya i una nova generació de catalans vinguts del món globalitzat.
Els resultats electorals del barri mostren aquest aiguabarreig. Aquí, les tres primeres forces són les independentistes. Junts ha superat de 4 vots als republicans, els mateixos vots que suma de més la CUP respecte del partit socialista, quart a la graella. Fins aquí, tot entra dins d’una normalitat que es ve repetint, amb matisos, en diferents cites electorals. L’anomalia arriba a partir d’aquí. Vox ha empatat a vots amb els Comuns, i aquesta és una pèssima notícia, pel barri. Perquè, com a la resta del país, el feixisme ha sortit del armari. Ja hi era, i tant, però ara es fa explícit. Un feixisme que amenaça als seus propis veïns, molts dels quals ni tan sols s’han pogut defensar a les urnes, perquè el mateix sistema que ha alçat a VOX regalant-los hores de pantalla i legitimitat, impedeix que una part molt important d’habitants del barri del convent, com de la resta del país, pugui exercir el dret a vot per mor de no tenir la nacionalitat espanyola.
Així doncs, a partir d’avui mateix, serà imprescindible teixir una xarxa de lluita inequívocament antifeixista als nostres barris, pobles i ciutats. Un antifeixisme quotidià, ferm, sense concessions. Perquè ells hi són, i al darrera tenen un Estat que els defensa.
