Ben trobats, oients de Ràdio Capital!
No sé què em va fascinar primer: el seu nom, que dansés a Eleusis representant Demèter, que rebés una condecoració a Grècia al mateix temps que el poeta Kavafis, que l’escultor Josep Clarà la dibuixés, com dibuixà Isadora Duncan. Porto anys parlant i escrivint sobre Àurea de Sarrà, la dansarina apassionada i de vida apassionant.
Àurea de Sarrà va néixer a Barcelona l’any 1889 i va morir a Arenys d’Empordà el 1974. Va brillar als escenaris de mig món, durant els anys vint del segle XX, amb unes danses que ella anomenava “Cants plàstics”. S’acompanyava de la música de composicions d’autors com Grieg, Schumann, Granados, Chopin, Bach, Beethoven, Liszt, entre d’altres. I es transformava en personatges, sempre femenins, és clar, que havien estat motiu d’inspiració artística o literària, com la Santa Teresa de Bernini o la Salambó de Flaubert. Va debutar a Madrid l’any 1921 i va actuar amb èxit a París, a Roma, a Egipte, a Grècia, a Barcelona, i a diverses capitals catalanes.
El dimecres 28 de desembre de 1927, al Salón Novedades de Sant Feliu de Guíxols, a tres quarts de deu del vespre, es va celebrar una vetllada artístico-cultural organitzada per l’Associació de la Música. Es tractava del tercer concert que organitzava l’Associació en el quart curs de la seva existència. Però no era només un concert, sinó una sessió de dansa a càrrec d’Àurea, acompanyada musicalment pel quintet Garreta. Les dames i els senyors assistents es van trobar amb la sorpresa que “abans de la seva presentació, el pulcre literat i prestigiós historiador gironí En Carles Rahola, donà una conferència que és una bella peça literària i una documentada biografia de la debutant. Així mateix llegí unes quartel·les de l’il·lustre professor En Pere Bosch i Gimpera, pertinents a l’art incomparable i únic de la dansarina meravellosa”, segons va publicar dos dies després el cronista del setmanari “L’Avi Muné”.
Àurea va passar per Sant Feliu deixant una estela d’amics, l’esposa de Juli Garreta entre d’altres, i es va engrescar amb nous projectes, com aquest que explicava per escrit al seu amic Rahola pocs dies després: “I el que ara m’entusiasma més és una nova dansa molt mediterrània, que amb música del gran compositor empordanès Juli Garreta, muntaré aviat. La seva vídua, dona de cor selectíssima, me diu que jo sabré interpretar molt bé el sentiment del malaurat compositor que ens va deixar abans d’hora. Jo voldria que aquesta nova creació que m’emplena l’ànima fos com una fulla de llorer per a la glòria del nostre il·lustre músic.”
Feia dos anys que Garreta havia mort. Enguany la Generalitat de Catalunya recorda els 150 anys del seu naixement amb l’Any Garreta.
