En Martí Sabrià acabava el seu comentari d’ahir animant-nos a anar posant la tovallola a la platja si volem trobar lloc aquest estiu a la Costa Brava. Preveu que la Costa Brava creixi probablement prop de dos dígits en turisme internacional aquest 2026 per culpa de les turbulències geopolítiques a l’Orient Mitjà.
Davant d’aquestes previsions una mica catastrofistes miro cap a l’interior i veig un titular que diu que el monestir de Sant Miquel de Cruïlles proposa un tast de vins per descobrir la dieta dels monjos medievals. Així, a priori, fa una mica de por i tampoc sembla gaire atractiu. Però continuo llegint la notícia i veig que el tast inclourà tres vins maridats amb productes locals i una aproximació a l’alimentació medieval i a la vida quotidiana dels monjos que vivien al monestir.
I aquí la cosa canvia una mica. Tres vins maridats amb productes locals. Una manera de tastar el territori i d’apropar-se a com es menjava i com es vivia en aquell monestir fa segles.
I mirant les notícies i veient què passa al món, un comença a imaginar-se tancat en un monestir, amb la fe com a única referència… però acompanyat de bon vi i bon menjar.
I dius: Bé, parlem-ne.
