La implantació de la nova taxa de residus per a activitats econòmiques a Bellcaire d’Empordà ha generat malestar entre alguns autònoms que treballen des de casa. Els afectats denuncien que han de més de 250 euros anuals encara que no tinguin un local comercial (de fet, treballen des de casa) ni generin residus diferents dels d’un habitatge habitual.
Una de les afectades és Eva Serra, consultora de comunicació i estratègia de marca. Explica que fa cinc anys que viu al municipi i que aquest any ha rebut per primera vegada una liquidació de 250 euros en concepte de taxa d’escombraries per activitat econòmica. El seu company, també autònom i amb domicili fiscal a la mateixa adreça, ha rebut una taxa equivalent. Entre tots dos, la despesa supera els 500 euros anuals, als quals cal afegir la taxa domèstica que ja assumeix l’habitatge.
Serra considera que l’ordenança municipal equipara situacions molt diferents. Segons denuncia, es tracta de la mateixa quota que paga un local comercial obert al públic.
També remarca que la seva activitat professional genera molt pocs residus i que durant els darrers anys havia desenvolupat bona part de la feina en un espai compartit de treball d’Ullà.
L’afectada ha presentat una instància de recurs davant l’Ajuntament i espera una resposta formal. També reclama que es revisin els criteris aplicats i que es tingui en compte la realitat dels professionals que teletreballen, ja que considera que la taxa actual és «injusta i desproporcionada».
L’ordenança fiscal de Bellcaire, aprovada a finals de l’any passat, fixa una quota de prop de 250 euros per a la categoria de locals comercials, professionals i altres activitats. El text no estableix diferències entre negocis amb atenció al públic i activitats desenvolupades des d’un habitatge particular.
Els afectats asseguren que hi ha alternatives en altres municipis. A Torroella de Montgrí, per exemple, els professionals que treballen des del domicili habitual disposen d’una bonificació de prop de dos terços de la quota. A Girona, les activitats que generen pocs residus poden sol·licitar una tarifa adaptada al volum real de deixalles que produeixen.
Per la seva banda, l’alcalde de Bellcaire d’Empordà, Josep Molinas, defensa en una entrevista a Ràdio Capital que la revisió de la taxa respon a la normativa que obliga els ajuntaments a cobrir el cost real del servei de recollida de residus. Segons explica, durant anys una part d’aquest cost havia estat assumida pel consistori i ara la legislació obliga a repercutir-lo als usuaris, però l’augment ha estat superior per l’increment del cost de la gestió de residus.
Molinas també assenyala que la revisió va permetre detectar activitats econòmiques que fins ara no contribuïen a la taxa. De fet, considera que la taxa d’escombraries de Bellcaire d’Empordà era beneficiosa per als autònoms abans de la pujada dels últims anys, ja que no havien de pagar res.
L’alcalde vincula aquesta reforma a la futura implantació d’un sistema d’àrees tancades de recollida de residus, que identificarà els usuaris mitjançant targetes d’accés i permetrà un control més precís del servei. Per això, reconeix que en els pròxims anys es podrien introduir categories més específiques per distingir entre activitats que generen residus molt diferents.
La legislació estatal obliga els ajuntaments a disposar d’una taxa específica per a la gestió dels residus d’activitats econòmiques. Tot i això, la normativa deixa en mans dels municipis la definició de categories, bonificacions i possibles excepcions. És precisament en aquest marge d’actuació on els autònoms afectats reclamen canvis perquè la taxa tingui en compte la realitat del teletreball i la generació efectiva de residus.
