Vivim al país de les trabes. Vivim a un país que s’omple la boca utilitzant les paraules progrés, modernitat, desenvolupament i mil conceptes més que portats a la pràctica acaben esdevenint traves, pegues i burocràcia. Molta burocràcia.
Permetin-me il·lustrar-ho amb un exemple propi. Fa dos mesos, vam presentar una factura al Consell Comarcal. Amb molt d’encert, el Consell Comarcal demana que les factures els hi arribin signades digitalment per tenim un millor control sobre els diners. A priori és una bona cosa.
Ara bé, per poder fer una factura signada digitalment, s’ha de demanar un certificat digital. Aquest certificat s’ha de demanar via web a diferents administracions. La que ho posa més fàcil és la Fabrica Nacional de Moneda y Timbre. Entrem al web i les instruccions per obtenir el certificat, parlen de la llei que regula les signatures digitals, la pàgina del BOE on es va publicar, les taxes a abonar per obtenir-lo, etc i enmig d’un document de 30 pàgines, una pàgina amb 3 paràgrafs que explica que una vegada omplert el formulari (que ha de ser omplert des d’un navegador Firefox o Internet Explorer, el Chrome que utilitzen el 60% dels ordinadors de tot el món no serveix) rebré un mail amb un codi de 9 xifres. Amb aquest codi, el document de NIF de l’Empresa i les escriptures, he d’anar a Hisenda a demanar que validin les dades que he omplert al formulari. Demano hora a Hisenda i em donen hora per un mes després.
Passat el mes, quan vaig a Hisenda, em diuen que com que a les escriptures hi diu que en Juli (el meu soci) i jo, tenim signatura mancomunada hem de demanar hora i anar-hi el mateix dia tots dos. Quan hem acabat el tràmit a hisenda, rebem un mail amb un certificat que s’ha d’instal·lar al mateix PC des del que vaig fer la petició i no un altre. Amb això instal·lat pago la taxa i ja tinc el certificat digital. Ara només falta emetre la factura, penjar-la a un web per tal que sigui certificada i després enviar-la al Consell Comarcal.
Tot plegat un mes i mig després. De nou… així ens va
