Una cinquantena de persones van aquest divendres passat al Teatre Mundet de Sant Antoni, on es van presentar les novetats descobertes durant la campanya 2023 d’excavacions arqueològiques a la vil·la romana del Collet de Sant Antoni de Calonge. L’acte el van dirigir el doctor Josep Burch, el doctor David Vivó i la professora Elisabet Moner, del Laboratori d’Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona, i va comptar amb l’assistència de l’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler.
La darrera campanya d’excavacions, la vuitena que s’ha fet al jaciment, va permetre certificar tant el luxe com la categoria que tenia la vil·la del Collet. Després de descobrir els primers vestigis de les termes, l’any passat els arqueòlegs de la UdG es van centrar a excavar-les en tot el seu conjunt, que situen la construcció entre l’any 20 abans de Crist i l’any u després de Crist. En total, el conjunt constava de tres habitacions (a més del forn que servia per escalfar l’aigua).
Hi havia una sala calenta -caldarium- amb una banyera i un paviment aixecat. Aquí s’hi van trobar fins a 30 piles de rajoles, damunt les quals s’hi posava el paviment (que va acabar ensorrant-se) i que servien per crear l’espai buit per on circulaven l’aigua o l’aire calents. Les termes es completaven amb una altra estança, amb un envà en forma d’S, que serviria com a vestidor, i una altra habitació tèbia (tepidarium) que hauria tingut usos diversos. Per exemple, com a espai de rebuda o per relaxar-se. Aquestes dues cambres estaven pavimentades amb morter, amb base de pedra o de ceràmica.
Més enllà de les termes, també es van descobrir altres troballes que constaten el luxe de les edificacions estudiades. Entre elles, les restes d’un paviment de marbre inusual fet amb morter on s’hi barrejaven fragments de marbre i àmfores, que inicialment es data entre els segles I i III dC. i que recorda el que es pot trobar a les grans vil·les d’Itàlia construïdes a tocar de la capital de l’Imperi, Roma, segons els excavadors. Enguany les excavacions seguiran, amb la novena fase, a partir del proper mes de juliol.
La vil·la romana del Collet
La cronologia de la vil·la romana del Collet abasta des dels segles II-I aC fins al IV dC, dins els quals hi ha tres etapes diferenciades. En un inici, part d’aquest turó de Sant Antoni de Calonge l’ocupava un antic magatzem de vi damunt del qual s’hi va bastir una primera vil·la tardorepublicana.
Posteriorment, ja en època augustal -és a dir, al canvi d’era- s’hi va fer una primera reforma. Sense modificar la planta primigènia, es van afegir les termes al conjunt. I ja a finals del segle I dC, la vil·la romana va canviar del tot la seva fesomia. Les antigues estructures republicanes es van enderrocar i cobrir amb terra per crear una gran terrassa, damunt la qual s’hi va aixecar una vil·la imperial.
Les restes de la vil·la romana del Collet, però, estan fragmentades. Durant la Guerra Civil, al promontori situat davant del mar s’hi va obrir una rasa que va servir de trinxera que creua el jaciment fent una ziga-zaga. Els arqueòlegs de la UdG també aprofiten les campanyes d’excavacions per documentar-la. A dins, entre d’altres, s’hi han trobat bales, trossos de filferro i també de morter. Les excavacions al jaciment del Collet es financen gràcies a l’acord que va signar la UdG amb l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. Un finançament al qual també donen suport la Generalitat i la Diputació de Girona.
