Després d’un episodi de forta calor com el viscut la setmana passada, aquests dies es produeixen tempestes, sobretot a la tarda, que van acompanyades de potent aparat elèctric.
Ahir al vespre es van originar molt ràpidament dos nuclis tempestuosos al Baix Empordà i, si bé la precipitació acumulada va ser poca (0.7 mm a Palafrugell, 5.4 mm a La Bisbal d’Empordà i 0.5 mm a Castell-Platja d’Aro), aquesta es sol produir de cop, en forma de xàfec de forta intensitat i com ahir amb molta activitat elèctrica.
Si observem les imatges del radar del Servei Meteorològic de Catalunya hom pot observar com en qüestió de minuts es desenvolupen taques taronges i vermelles que van associades a alta intensitat de precipitació i al seu caràcter tempestuós.
Després de la pluja forta a l'Alt Empordà, s'ha format una altra tempesta que descarrega amb força a la costa del Baix Empordà. #meteocat pic.twitter.com/F7ITkkTMZP
— Meteocat (@meteocat) August 7, 2018
Per què es formen tan sobtadament?
Les altes temperatures en superfície i el caldo humit que suposa el mediterrani, provoca que, quan en alçada ens arriba una massa d’aire més freda (una línia frontal), la diferència tèrmica origini un moviment convectiu on les partícules d’aire càlid s’enlairen i es refreden ràpidament.
Aquest procés es veu afavorit en zones de convergència de vents on naixeran les tempestes.
On i quan és més probable que es produeixin?
Típicament es desenvolupen en zones properes a un front fred, en zones muntanyoses aprofitant el vent que ascendeix pels vessants de les muntanyes i en zones costaneres aprofitant l’aire de les brises marines.
A l’Empordà l’estiu i la tardor són les èpoques més favorables a la seva formació aprofitant l’aigua càlida del mediterrani.
Tenim tempesta sobre Palafrugell. Aquest és el primer llamp caçat quan la tempesta encara no la teníem a sobre (no és el que ha espetegat en algun edifici de la Vila) pic.twitter.com/0BWg2llq9J
— meteofrugell (@meteofrugell) August 7, 2018
D’on surten els llamps?
Una mateixa partícula d’aire pot patir ascensos i descensos ràpidament a causa de la forta convecció, el moviment i la formació de petits cristallets de gel que carreguen d’electricitat els núvols, creen una diferència de càrrega (potencial elèctric) entre núvols i núvol-terra que donarà lloc al llamp.
