La imatge del cim de la Pica d’Estats abarrotada de gent és l’evidència de la culminació d’un procés que la pandèmia a accelerat: L’acostament dels ciutadans als espais naturals. Aquí també ha passat. Més que mai els empordanesos i visitants estem descobrint les Gavarres, el Massís de Cadiretes, els Aiguamolls, el Montgrí i d’altres espais naturals cada cop més plens de gent amb ganes de gaudir fent esport o simplement passejant.
El confinament ha despertat la necessitat d’estar en espais oberts, naturals, orgànics i vius. Com tota activitat humana, aquesta també generen un impactes als ecosistemes que hi viuen. En aquests casos es presenta un dilema entre la necessitat de conservar els ecosistemes i la d’aconseguir més visitants. Històricament sempre ha perdut la conservació i acabem dotant d’infraestructures aquests espais per fer-los més “atractius” i artificials (aparcaments, asfaltatge de camins, etc).
L’acostament dels ciutadans als espais naturals ens permet transformar un problema ambiental, en una oportunitat ambiental, social i econòmica (les tres potes de la sostenibilitat). Així la nova política ha d’invertir en conservar la natura, per generar un major atractiu social (lluny d’artificialitzar els espais naturals) i en conseqüència potenciar l’economia local i sostenible. En definitiva, conservar la natura per fer-nos més rics (en tots els sentits).
Inversions, control d’aforaments, accessos amb transports col·lectius i la conservació com a motor del turisme sostenible. Som-hi!
