Estic de bon humor. Això em passa des que amb la meva parella vam sortir de veure La La Land. Sí, formem part d’aquella gent que sortia contenta i ballant del cine. Ens agrada ballar i si sentim música, sobretot d’aquell estil, ja ens surt el Fred Astaire i la Ginger Rogers de dins i ballem a les cantonades. It’s another day of sun, anem repetint.
I ens va agradar la peli, sobretot la primera escena de l’autopista, magistral, i pel bon rotllo que porta sempre el jazz.
També vam sortir contents, i encara ens dura l’alegria, després que en un sorteig ens toqués una nit d’hotel a Girona, ole tu, al Girona 10.
Vius a quatre passes de l’hotel que t’ha tocat, però a tothom ens agrada fer de senyor guiri una nit, fer el turista. Que et tractin de vostè, i que et demanin si demà voldrà esmorzar, que si coneix Girona, que si vol wifi.
Que guai.
Estic content també perquè el professor, historiador i amic Lluís Costa ha presentat un llibre extraordinari i molt interessant sobre les construccions nacionals, sobre Catalunya, Cuba i una mica Puerto Rico. Un llibre que es llegeix bé perquè està ben escrit, ben relatat, i obre interrogants, com tots els bons llibres, com els que ens té acostumats en Lluís. Ha estat content en un cap de setmana de lectura, hotel promocionat i un bon musical.
I mentre sóc participant d’una alegria desbordant he de conviure santament amb les accions que passen a Trump Trump Land, en aquell país que és capaç de parir de tot. De bo i de dolent.
Però em quedo amb el bon rotllo i l’alegria, i espero que em duri dies i pugui empalmar la gresca amb el Carnaval, que d’aquí poc arriba, i aquest any serà espectacular.
I si cal, a qui ens agrada el carnaval, farem construir un mur per separar-nos dels que no el suporten. Ja veurem qui el paga.
El més probable és que sigui serà algú del món de la quaresma.
Que passeu un bon dia!
