Benvolgudes i benvolguts oients de Ràdio Capital,
ben tornades i ben tornats a la ràdio després de l’estiu. O, si més no, espero que les vacances hagin anat molt bé.
I parlant de vacances, aquest estiu m’he llegit —i, per què no dir-ho, m’he devorat— el llibre de Mar Camps, No vingueu al poble a reposar.
Un llibre de reflexió, crítica i anàlisi sobre la situació dels pobles de l’Empordanet i l’evolució de la vida en aquests. En primer lloc, m’agradaria felicitar Edicions de l’Ela Geminada i la mateixa Mar Camps per haver fet un llibre pensat des de l’Empordà. Des d’això que, sovint, des de Barcelona, en diuen simplement “territori”.
Un llibre que parla de gentrificació, de llengua, de turisme i de molts altres fenòmens, però que ho fa posant el focus en les particularitats del nostre territori. I aquest simple canvi de prisme ja explica una realitat que massa sovint queda al marge.
Però més enllà d’aquesta lloança, crec que hi ha un altre element que fa d’aquest llibre una lectura especialment interessant. I, fins i tot, un bon punt de partida per obrir una discussió que ja no hauria de ser només personal, sinó també comarcal i institucional.
Perquè, precisament, el llibre posa de relleu aspectes que són essencials per entendre quin pot ser el futur dels nostres pobles i ciutats. Els pobles de l’Empordà, ja no només pel turisme de masses, sinó també per fenòmens com l’anomenat “èxode urbà”, han patit —i estan patint— una sèrie de canvis que els qui vivim aquí coneixem prou bé.
I sovint ens centrem només en els sectors productius. En l’etern debat sobre com diversificar l’economia de l’Empordà. Però aquest llibre, com ja estan fent també moltes altres veus de la comarca, posa el focus en una altra qüestió: com aquests fenòmens no només modifiquen i transformen el paisatge, sinó també les dinàmiques, les relacions i les formes de vida dels nostres pobles.
Mar Camps en subratlla molts exemples que, d’entrada, poden semblar anecdòtics.Silenciar campanes. Tallar accessos públics. Els festivals d’estiu al territori. La mofa dialectal. O convertir-nos, simplement, en el jardí de Barcelona. Poden semblar anècdotes. Però potser són el símptoma d’un problema molt més profund.
I això ens porta, inevitablement, a una discussió que crec que hauríem d’afrontar com a territori. Quin futur volem per als nostres pobles i ciutats? Cal que hi posem fre? Ens sembla bé deixar que les coses continuïn com fins ara? Ens agrada que els nostres pobles esdevinguin escenaris? O volem continuar tenint pobles on hi hagi comunitat, veïnat i vida durant tot l’any?
Són preguntes que el llibre de Mar Camps posa damunt la taula. I potser, després de l’estiu, és un bon moment per començar-ne a parlar.
