Deixem enrere el pont de la Puríssima i avui és possible que escoltem balanços de la mobilitat que hi haurà hagut durant aquests dies. Si recuperem imatges de dijous passat, queda prou clar que per a força gent el missatge de quedeu-vos a casa va passar de llarg… De fet, he parlat amb persones d’Osona, Garrotxa i Empordà, i coincideixen que aquests dies han sentit força, diguem-ne, “accent forà” pels seus carrers i comerços. En fi.
Hi ha gent que s’entesta a fer bona aquella dita que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. La circulació del virus va de la mà de la mobilitat de les persones, i el que es sembra avui, ho recollirem per Nadal. Un Nadal, per cert, que té un relat construït fa anys per les estratègies publicitàries. Allò del torna a casa, entre altres coses. Doncs a casa ja tenim clar que no ens retrobarem, enguany. Realisme i conscienciació em sembles actituds necessàries per combatre el possible desassossec que el condicionament per la pandèmia pugui generar en bona part de la societat. I com deia en Pere Maruny fa uns dies en un comentari aquí mateix, agafem-ho com una imprescindible oportunitat/necessitat de repensar el Nadal, i en definitiva, de replantejar-nos a nosaltres mateixos.
