La felicitat és poder llegir només notícies comarcals. Un tuit similar vaig llegir al timeline de l’escriptora ebrenca Maria Climent. Per cert, la Maria Climent ha escrit una grandíssima novel·la, Gina, a l’editorial l’Altra, de l’Eugènia Brossa.En aquesta línia, ahir també donava un cop d’ull a les notícies que em proporciona una aplicació del mòbil i llegia un gran titular de Ràdio Palafrugell: A L’Havana no és canten havaneres. Un gran titular proporcionat per Enric Frigola, president de la Fundació Ernest Morató. Un 20N i el titular era aquest. Sí, senyor.
En definitiva, jo que només puc fer-ho els caps de setmana, penso que efectivament, quedar-nos amb les notícies més directes, les que afecten als nostres veïns, les més quotidianes té un punt de pau i control incomparable. Llegir els articles de l’Albert Soler al Diari de Girona és sempre una dosi de rialles important, conèixer les misèries polítiques del poble veí (i per tant, molt pitjor que el teu) és sempre curiós. Durant molts anys m’ha agradat llegir la Revista de Palafrugell, estar al dia de les publicacions de la nostra comarca, escoltar les nostres ràdios – la primera, evidentment, és Ràdio Capital, no només és una tasca informativa sinó que a partir d’ara, i veient les misèries que ens proporcionen els grans mitjans, amplificat per les xarxes socials, és un acte també relaxant, de forta meditació. Començo a entendre perquè la nostra gent gran aposta per ells (del nostrat Punt Avui, per exemple). La veu de l’experiència sempre és valuosa.
