Quantes vegades passem davant d’un edifici sense aturar-nos a mirar-lo? El 48h Open House BCN, que enguany ha arribat a la dissetena edició amb una gran acollida de públic, ens convida a travessar portes habitualment tancades i a descobrir la ciutat des de dins. És una invitació que val la pena estendre més enllà del festival.
Catalunya té una arquitectura rica i diversa, que no s’explica només a través dels grans monuments. També es reconeix en cases, escoles, fàbriques o espais públics que expressen una manera d’entendre el territori i d’habitar-lo.
Per acostar aquest patrimoni a tothom, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va impulsar el portal arquitecturacatalana.cat. En actualització constant, documenta l’arquitectura moderna i contemporània amb fotografies, plànols i textos. El fons es nodreix d’aportacions d’estudis i fotògrafs, així com de documentació de l’Arxiu Històric del Col·legi. No cal ser arquitecte per explorar-lo: n’hi ha prou amb la curiositat de saber què tenim a prop.
El 2024, el Centre Obert d’Arquitectura hi va incorporar l’apartat Rutes, amb la col·laboració de totes les demarcacions del COAC. Els itineraris s’han anat ampliant i aquest any s’hi ha afegit una aplicació mòbil per seguir els recorreguts i crear-ne de personalitzats. L’objectiu és passar de la pantalla al carrer.
A la Costa Brava podem resseguir el llegat del moviment modern a Cadaqués, amb obres que dialoguen amb l’arquitectura tradicional i el paisatge. A la zona de Palafrugell, un altre itinerari ens convida a redescobrir les voltes del Port Bo, el camí de ronda de Calella a Llafranc i els jardins de Cap Roig. També podem recórrer la Selva Marítima, entre Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, per entendre, a través de l’arquitectura, com la cultura i el turisme han transformat aquestes poblacions.
És una manera de visitar el territori amb més atenció, tant per a qui hi viu com per a qui hi arriba. Apostem així per un turisme cultural que no busca acumular visites, sinó comprendre els llocs i respectar-ne la vida quotidiana.
Posar en valor l’arquitectura catalana vol dir també fer-la comprensible, compartir-la i reconèixer-la com un patrimoni de tots. Perquè conèixer el que tenim és el primer pas per estimar-ho i tenir-ne cura.
