Aquest 2025 l’Escola l’Empordanet de la Bisbal d’Empordà ha fet 15 anys. Va obrir al centre del poble el 2010 i dos anys més tard es va traslladar al barri de Sant Martí, en una zona allunyada del municipi amb un alt percentatge d’immigració. Malgrat “les enormes dificultats” de l’inici i que va fer que el centre fos considerat de màxima complexitat, la feina dels diferents equips directius i “sobretot el boca a boca entre els pares” ha fet que sigui un “model d’èxit” que des de fa tres anys amb prou feines pot donar resposta a l’alta demanda per part de pares que hi volen portar els fills. “Va caldre picar molta pedra a l’inici per convèncer les famílies”, explica la Gemma Ganigué, una mestra que porta tota la vida a l’Empordanet.
Aquest 2025 l’escola l’Empordanet de la Bisbal d’Empordà ha fet 15 anys. El centre, situat al barri dels pisos de Sant Martí de la capital del Baix Empordà, ha canviat de manera “molt substancial” des del començament. De fet, els primers anys de funcionament els mestres i l’equip directiu van “haver de picar molta pedra” per convèncer els pares que portessin els fills al centre. I és que la ubicació va fer que el percentatge d’immigració fos molt alt, fet que va comportar que es considerés un centre de màxima complexitat.
Aleshores, recorden alguns mestres, hi havia places “de sobra” i qui volia portar els seus fills a l’Empordanet “no havia de patir”. A més, el pati i altres zones de l’escola encara estaven per fer-se i amb prou feines hi havia els mòduls prefabricats on estudien els alumnes.
La situació, però, ha anat canviant fins al punt que ha deixat de ser un centre de màxima complexitat i ha passat a ser una escola on la demanda sempre supera l’oferta. El percentatge d’immigració ha caigut i “ara es reflecteix la realitat social de la Bisbal”.
Un bon exemple és la Maria Roura. Ella viu a escassos dos minuts de l’escola i ha “patit fins al final” per saber si, finalment, la seva filla Lola podia entrar. “Teníem clar que volíem portar-la aquí. Hem vist créixer l’escola al barri i ens hauria sabut molt greu que no hagués entrat”, assenyala.
Qui ja fa temps que porta la seva filla a l’Empordanet és la Marina Solano. Ella tenia clar que el projecte educatiu era “el que volia”, però reconeix que va haver de convèncer la seva parella per portar l’Elna a l’escola. El problema és que la imatge del centre “no era la millor des de fora”, però ara celebren la decisió que van prendre. “Quan vam venir a les portes obertes vam veure que hi havia una diversitat de famílies i això a persones que potser al principi no ho veuen clar, et fa tirar endavant”, diu Solano.
L’Anabel Brazález és la directora de l’Empordanet. Explica que quan va començar només venien “els nens i nenes del barri i costava arribar als pares”. Amb els anys i a còpia de sortir a explicar el projecte educatiu, el centre s’ha omplert malgrat estar en una zona apartada del municipi i amb un alt índex d’immigració. Però Brazález assenyala que una de les claus ha estat “el boca a boca dels pares” per haver aconseguit que l’escola hagi passat de ser un centre de màxima complexitat a estàndard en dotze anys.
La Gemma Ganigué porta “tota la vida a l’Empordanet”. Ella és mestra del centre des del primer dia que es va engegar. Recorda haver “picat molta pedra” anant a veure els pares i explicant el projecte. “Recordo que cada any pensàvem propostes per intentar que les famílies se sentissin atretes i així anar ampliant el nombre de famílies, fins a arribar a un punt on a l’Empordanet hi ha matriculats nens i nenes de fora de la Bisbal d’Empordà.
La implicació de l’AFA
Una altra de les claus de l’èxit de l’Empordanet ha estat la implicació de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del centre. De fet, la direcció del centre assenyala que el pati “és obra seva”. Fa poc també han construït una bassa just a l’entrada de l’escola, a més de fer aportacions com ordinadors o material divers quan han tingut més diners.
En Joan Frigola n’és membre des del dia que el primer dels seus tres fills va entrar a l’Empordanet. Explica que sempre han intentat “està al costat dels mestres” i fer el que els demanaven. “Al principi ajudàvem posant hores de feina en infraestructura i quan hem anat tenint més poder adquisitiu hem anat fent més coses. El mèrit és de l’equip docent, però nosaltres hem estat allà al costat per ajudar”, remarca.
Els mestres valoren la implicació “des del primer dia” de les famílies i, per això, les involucren “al màxim” amb l’escola. “Al final el que busquem és que estiguin contentes i se senten acollits perquè puguin estar a l’aula amb els seus fills, des del moment que els deixen, fins que els venen a buscar. Això fa que hi hagi un contacte diari amb les tutores, amb el personal del centre i entre les mateixes famílies que es relacionen”, diu Brazález.
