Marc Trayter és advocat

El passat Dissabte 3 de novembre una nena amb paràlisis cerebral va anar a Fires de Girona i, com sempre, no va poder pujar a cap atracció. No n’hi ha cap que estigui adaptada a una cadira de rodes. La frustració que va sentir el seu pare es va deixar sentir a les xarxes socials.

Malauradament l’Alba no és la primera persona que no pot gaudir de les fires com qualsevol altre. M’arriba un enllaç sobre una noticia de TV3 sobre en Roger, un noi que voldria pujar a les atraccions però amb la cadira de rodes no pot pujar a cap. Mentre era petit, amb l’acompanyament del seu germà podien trampejar la situació sense la cadira, però ara la realitat de que no hi ha cap atracció adaptada s’imposa i no pot pujar enlloc. En la notícia apareix un representant del gremi de firaires dient que el 95% de les parades són molt difícils d’adaptar, però alguna podria ser que si. I això que la família d’en Roger, segons es diu a la notícia, va aconseguir 2.000 firmes a favor de la seva reivindicació.

No dubto de la bona fe del representant del gremi de firairies, però el «buenisme» hauria de ser el passat, en l’actualitat cal parlar dels drets de les persones amb discapacitat. Si ens creiem que tots tenim dret a gaudir de la festa major del nostre poble o d’una fira, hauríem de tenir clar que quan un nen o nena no ho pot fer no és ni una pena ni una llàstima, és la conculcació d’un dret. L’administració, els firaires i tots plegats ens hauríem de plantejar si realment ens creiem que les persones amb discapacitat tenen dret a gaudir o desenvolupar-se com qualsevol altra. No és comprensible ni acceptable que amb el volum i notorietat de les Fires de Girona no hi hagi cap carrusel adaptat, signe inequívoc que com a societat estem instal·lats encara en el «buenisme» i la compassió: «Pobrets», «quina pena»… Però la realitat és una altra, si un establiment obert al públic té accessos i serveis adaptats, tan pot respondre a la voluntat de captar més clients o oferir-los millor servei, com al compliment d’una normativa, és a dir, per obligació.

Els nens, tots ells, ja tenen el dret de gaudir de les fires, per tant, si ens creiem els seus drets, haurem de començar a enterrar el «buenisme» i començar amb les obligacions legals, ja que de moment no ens en sortim.