Hi han pares que de forma molt pel•liculera diuen que ho farien “tot” pel seu fill. Quan potser no dient paraulotes davant seu ja seria molt. Tots en coneixeu exemples.
En l’escola de les meves filles, com en totes, els debats entre pares sobre si un infant de 4 o 5 anys (que amb prou feines sap en quin dia som) és massa petit per començar a fer extraescolars d’anglès o bé cal començar quan abans millor estan a l’ordre del dia. Però la realitat és que un dia sortint de l’escola sento com una mare li diu textualment al seu fill d’uns 6 anys: “Ep! No emmerdis la jaqueta que m’ha costat un huevo netejar-la”.
De ben segur tornarem a veure algun documental sobre el nivell educatiu de Finlàndia, reivindicarem millores en l’escola pública però potser no reflexionarem prou sobre a qui correspon educar als nostres fills. Fan bé els mestres de recordar que son els pares i les famílies els primers responsables de l’educació dels infants, cal fer-ho perquè sembla que com a societat hem passat el “marron” a l’escola.
No us puc donar cap consell de com s’educa un fill, però sembla clar que no es pot fer sense passar temps amb als infants ni tampoc perdent els nervis o dient paraulotes.
Ja no recordo d’on vaig extreure la cita, la qual en poques paraules conté una gran veritat o una advertència maquiavèl·lica segons com es miri:
“l’educació que dones als teus fills, et torna com un premi o com un càstig”.
