El Baix Empordà ha liderat l’activitat constructiva a les comarques gironines durant el primer semestre de 2026, amb més de cent mil metres quadrats visats. Aquesta xifra representa prop d’una quarta part de tota la superfície tramitada a la demarcació, segons l’anàlisi dels projectes d’execució elaborada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
La comarca també ha concentrat el nombre més elevat d’expedients, amb prop de tres-cents projectes visats entre gener i juny. L’activitat inclou tant obra nova com intervencions de reforma i rehabilitació, i situa el Baix Empordà per davant de la Selva, el Gironès i l’Alt Empordà.
En el conjunt de les comarques gironines, la superfície visada ha superat els quatre-cents cinquanta mil metres quadrats, la millor dada semestral dels darrers deu anys. Girona concentra gairebé un de cada cinc metres quadrats visats a Catalunya, tot i que una part d’aquest creixement respon a projectes de grans dimensions.
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya alerta que l’evolució positiva de l’activitat no resol les necessitats d’habitatge. Durant els primers sis mesos de l’any s’han visat prop de mil cinc-cents habitatges nous a la demarcació, una xifra lleugerament superior a la de l’any passat i la més elevada des de la crisi del sector.
El Baix Empordà ha registrat més de tres-cents habitatges nous visats, una xifra que el situa entre les comarques amb més activitat residencial. Tot i això, ha experimentat un petit descens respecte del mateix període de l’any anterior. La Selva lidera la creació d’habitatge nou, seguida del Gironès i del Baix Empordà.
Una part important de les noves promocions correspon a habitatges plurifamiliars, que representen sis de cada deu habitatges visats a les comarques gironines. Entre els projectes destacats hi ha promocions a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Calonge i Sant Antoni, Lloret de Mar, Figueres i altres municipis.
La presidenta de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Maria Clara Riera, considera positiva la recuperació de l’activitat residencial. Tanmateix, adverteix que el volum actual encara queda molt lluny de la demanda existent, especialment als municipis amb més pressió sobre el mercat de l’habitatge.
L’habitatge protegit manté una presència gairebé testimonial dins l’activitat visada. Durant el primer semestre només consten dos habitatges de promoció privada en un bloc plurifamiliar de Palafrugell. El Col·legi d’Arquitectes recorda que no totes les promocions públiques passen pel visat col·legial, però considera que les xifres continuen sent clarament insuficients.
Riera defensa que l’increment de l’oferta general no serà suficient per resoldre les dificultats d’accés a l’habitatge. Segons la presidenta, cal que una part rellevant de les noves promocions es destini a habitatge assequible, especialment per donar resposta a les persones amb més dificultats econòmiques.
El Baix Empordà també lidera la rehabilitació a les comarques gironines, amb més de vint-i-cinc mil metres quadrats visats. Malgrat aquest resultat, la rehabilitació continua representant només una quarta part de l’activitat total, mentre que l’obra nova manté un pes clarament majoritari.
El Col·legi d’Arquitectes considera que la rehabilitació ha de créixer per avançar cap a un model de construcció més sostenible i eficient. L’entitat defensa que la millora dels edificis existents pot ajudar a reduir el consum energètic, renovar barris i adaptar els habitatges a les necessitats actuals.
Davant la manca d’habitatge, el Col·legi d’Arquitectes reclama més agilitat en la concessió de llicències urbanístiques. L’entitat alerta que els terminis llargs, la complexitat normativa i les diferències de criteri entre ajuntaments poden retardar les noves promocions.
La proposta inclou reforçar els equips tècnics municipals, simplificar els procediments i avançar en la transformació digital. El Col·legi també planteja crear una borsa d’arquitectes per donar suport temporal als municipis amb més càrrega de treball i millorar la coordinació entre administracions i professionals.
L’organització defensa que aquesta agilització no pot reduir les garanties tècniques, jurídiques ni de qualitat. També reclama una estratègia estable, amb més oferta residencial, més rehabilitació i més habitatge assequible, per donar una resposta sostinguda a les necessitats de la població.
