La guerra d’Ucraïna ha posat en qüestió les relacions entre els estats europeus i Rússia. Se n’ha parlat molt dels efectes generals, però potser no tant del sector de la seguretat i defensa. Està sobre la taula el debat de si és necessari tenir capacitat de defensa o si no cal. Des del punt de vista econòmic qualsevol increment en el pressupost de defensa, representa una important desviació de diners cap a la seguretat que, naturalment, no anirà a d’altres partides més properes a la ciutadania, de manera que s’ha de veure la percepció que se`n tindrà. Per altra part, la realitat és tossuda i ens mostra cada dia la vulnerabilitat que tindria Ucraïna si no se l’ajudes. I si observem altres conflictes vigents, com la guerra de Gaza, el Sudan i d’altres, veurem que estem en un món procliu a incrementar armament. Fa anys, Obama ja va advertir que la UE hauria de gestionar autònomament la seva defensa, idea que Trump va emfatitzar quan era president i que, fa pocs dies, va deixar a tothom sense alè, quan va dir que hi havia estats europeus pertanyents a la OTAN que no pagaven i que es reservava la possibilitat d’invitar a Rússia a envair Europa, si no se solucionava. També la recent Conferència de Seguretat de Munich va estar ven present la idea d’una UE amb capacitat de defensa. I fa pocs dies la presidenta de la Comissió Europea Ursula Von der Leyen ha deixat molt clar que la UE ha de revisar la seva política de seguretat i defensa davant les amenaces que hi ha, amb clara referència a Rússia. A més, els estats membres de l’OTAN han acordat que han de destinar almenys fins els 2% del PIB a defensa. Sigui com sigui, el debat està obert i sembla que també l’aposta per incrementar la despesa en defensa, fet que emfatitza la idea de la UE per una defensa autònoma. Veurem que hi diu la ciutadania.
