14.4 C
Pals
Dijous, 28 octubre 2021
- Publicitat -

El llenguatge del dret, volgudament incomprensible.

Sovint hi han clients que aprecien que els expliqui amb un llenguatge clar i entenedor quina és la seva situació a nivell legal.

Quan vaig iniciar-me dins l’exercici professional de l’advocacia, vaig adonar-me de la dificultat d’explicar algú aliè al dret quines son les seves opcions sense utilitzar llenguatge jurídic. La dificultat es troba en que en utilitzar un llenguatge planer es perd concreció i exactitud, fet que inevitablement provoca haver d’esforçar-se en no diluir el missatge.

Tot i això, en aquesta justícia que s’administra en palaus per autoritats, hi ha qui encara troba plaer no només en vestir una toga sinó també en utilitzar expressions gremials o un llenguatge volgudament «forense». No només parlem del clàssic, «con la venia señoria», sinó també expressions com «guarden sala», «en el plazo de una audiencia», «de oficio»… Quan acompanyo algú al jutjat, sovint em sento com un traductor.

És cert que en un entorn formal i seriós com és el de la justícia, potser és millor informar al client de que s’ha estimat la demanda o que l’han absolt, més que no pas que s’ha guanyat el judici. La primera forma d’informar pot marcar masses distàncies, la segona pot ser massa eufòrica, però el que no pot passar mai és que el client no comprengui al seu advocat.

En l’exercici de l’advocacia, encara és habitual finalitzar els escrits que es presenten al jutjat amb un «Suplico:» i «Es justicia que pido en…». Personalment, presento la majoria d’escrits en català i en lloc de suplicar, sol·licito el que s’escaigui. Saben que la majoria de jutges de primera instància son joves, resulta innecessari parlar-los com si estiguéssim en un altre segle. Tot i això no val confondre’s, per més anys que passin, un jutge continua essent Sa Senyoria i cal ajustar el tracte i el llenguatge al que és l’exercici del poder jurisdiccional.

Com a conclusió, si algú en aproximar-se a la justícia observa un llenguatge distant, de difícil comprensió, no cal que es preocupi. Fa segles que això és així. El que és preocupant és sortir-ne sense solucions.

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios