10.1 C
Pals
Diumenge, 29 Març 2020

El meu carrer no té res

El més llegit

La comunitat xinesa de Palafrugell fa una donació per ajudar en la lluita contra el coronavirus

La comunitat xinesa de Palafrugell s'ha unit a la iniciativa de la d'altres col·lectius xinesos del Baix Empordà i...

El sector turístic de la Costa Brava Centre viu una onada d’ERTOs

Martí Sabrià creu que si els establiments poden obrir al juny, "ens en sortirem, tot i que amb més dificultats de les esperades"

Sant Feliu de Guíxols i Blanes suspenen l’activitat a la llotja del peix degut al COVID-19

La situació generada per la pandèmia ha causat també la paràlisi de les flotes pesqueres gironines. Segons informava el...

És un carrer encarat a nord.  Un carrer intramurs de Torroella de Montgrí que mira el castell. El pot veure ara que han tallat els arbres de cal Conde – la  casa residencial d’un Grande del Reino de España, actualment un hotel-restaurant anomenat Palau Lo Mirador, antiga, molt antiga residència del Rei Jaume II o de Pere I el caçador, mort assassinat als boscos de Foixà -. Els arbres de cal Conde els vaig veure tallar de petit, en Joan Raspan -Raspan és motiu-. em va dir que ell ja no els tornaria a veure alts aquells arbres. I la va encertar. Jo els he vist alts dues vegades més. A veure si arribo a veure la tercera. En Joan Raspan ens explicava que la seva tele, a part de la visió i el so també emetia olors. Ens parava a la seva llinda. Les cases del meu carrer tenen llinda. Ens hi parava quan baixàvem asseguts a sobre els nostres monopatins desafiant el perill en una pista de 60 cm que era l’acera –l’acera és motiu. Ens parava perquè pareu d’emprenyar a la Maria Litrona (Litrona és motiu) que no us entén. I no, no sabíem perquè la molestàvem tant passant amb el monopatin – monopatin és motiu, ara se’n diu skate i s’hi va dret fent bestieses – . Ella sí que ens molestava quan ens llençava un tupí d’aigua pel cap. Però rèiem i ella cridava.
El meu carrer no té res, però hi havia les dues modistes més importants del poble. La Maria i l’Engràcia. Les meves veïnes. Pel terrat de casa m’enfilava al teulat de la Maria i si tenia sort que tingués la porta del seu terrat oberta, baixa per les escales fins arribar al cosidor clavant un susto – susto és motiu – a les  quatre cosidores que hi treballaven, entre elles la meva mare. Mare que era peixatera, però que a les tardes cosia amb la Maria.
El meu carrer no té res, però a cada una de les puntes hi havia les dues millors peixateries del poble, can Maranyà i can Perés. -Maranyà és motiu, la peixateria es dia can Peiris o peixateria Esteve-. La meva mare hi va treballar quaranta anys. El meu germà hi va treballar, la meva tia hi va treballar i jo hi vaig treballar. La relació amb la família Peiris va més enllà d’una relació empresarial, som família. Entenc que en aquests temps això ja no s’entengui.
La peixateria Esteve, o Peiris o Can Maranyà era petita, senzilla, autèntica, de veritat. Amb uns peixos portats a diari de Roses. Obria a 2/4 de 8 del vespre… ja sé que no enteneu res, i s’hi podia comprar el millor peix de l’Empordà.
El meu carrer no té res però jo podia anar a comprar un litro de llet a cal Litró – és motiu – de les seves pròpies vaques que s’estaven en un pati com el de casa meu, més o menys, i on hi jugàvem a Falconeti, que era el nom que havíem posat a un joc de matar-nos a partir d’una sèrie que vèiem per la tele no olorosa anomeda Hombre rico, hombre pobre.
El meu carrer no té res però en Carles ens deixava entrar a veure com netejaven el cavall del seu avi en Carlus, i ens embrutíem nosaltres i tot era sa i bo. I el cavall, de tir, havia treballat però ara ja no, i ara ja res.
El meu carrer no té res, però unes monges de clausura que hi vivien, a vegades ens deixaven entrar al seu claustre i al seu taller i ens ensenyaven com feien boles del món. Bé, bàsicament enganxaven les planimetries en unes boles. Nosaltres ens ho miràvem i flipàvem amb el seu jardí. -Flipar és motiu -.
El meu carrer no té res, però hi havia una fusteria on havíem vist construir marcs de portes i finestres i també un fort de pistolers que portarien els reis, i un car i un de tot… i on havíem après a distingir un ribot d’una Garlopa i havíem après a encerar una punta per clavar-la més bé a la fusta. I personalment hi havia après a menjar cacuets torrats per ells i beure una mica de vi.
El meu carrer no té res però hi havia una casa que no era casa meva però com si ho fos. I m’hi passava el dia jugant amb els fills d’allà i fent emprenyar la minyona de Càceres. Sí. Hi havia minyona. I aquí hi torna a haver una relació familiar sense ser-ho que ara mateix és incomprensible. La meva àvia va ser la dida del pare dels meus amics. I tot era normal i tot era d’una altra realitat fins i tot les cabanes que fèiem amb llençols.
El meu carrer no té res però hi havia els millors carrerons que es convertien en porteries de fútbol o amb autèntics camps de palomato – Palomato és motiu- . I érem una colla immensa de nens i nenes, bé érem la Montse i la Dolors, la Carina, la Montserrat i en Jordi, en Joan i en Xavier, en Jordi i la Maria Helena, la Manoli i en Juanjo, en Moisès, en Fonsu i la Núria, i a vegades també en Ramón i l’Àngels… i jo que trencàvem, sense voler, els vidres de can Massot i de la Clareta Rei – Rei és motiu -.
El meu carrer no té res però hi vivia una bruixa. Bruixa per nosaltres. Una dona solitària i segurament amb tots els problemes econòmics del món. i que ens feia por, però que ara sento un respecte metafísic i mai deixo de pensar en ella quan va desaparèixer i va fer desaparèixer també la casa, ja no hi és. – Fer desaparèixer és motiu-.
El meu carrer no té res però al capdavall de tot i abans d’arribar a la plaça del monument a la sardana hi havia una fonda on s’hi estava el pintor Francesc Gimeno i on va enamorar a la filla d’allà i la va fer malviure la seva vida d’artista compromès amb ell mateix i en contra de la moda burgesa imperant i que la va convertir en musa en un dels quadres més bells que he vist en ma vida.
El meu carrer és el  carrer Vermell, o Vermei. – Vermell o vermei és motiu – perquè les autoritats van considerar que s’havia de dir Carrer Pintor Francesc Gimeno i jo me n’alegro perquè gràcies a aquesta placa vaig començar a investigar i vaig descobrir un univers, i una actitud i una manera de fer i una pintura i un art i em va despertar una consciència que m’he seguit treballant i m’ha fet ser, també, qui sóc.
El meu carrer no té res però em deixo 2500 coses més del meu carrer, em deixo en Nitu i l’Esteve, i en Lluis Pantalons – Pantalons és motiu – i en Xicu Marxant – marxant és motiu – i a can Farines – Farines és motiu – i déumeu com ha quedat a can Farines. I em deixo el Noi, que va morir als 100 anys i encara era el Noi. I Em deixo la Lluïsa Paisana – Paisana és motiu – i en Fonsu Barbet – Barbet és motiu – i em deixo a cal Peixito – és motiu, ja us ho penseu – que no es parlaven amb els de casa tot i ser família. I em deixo la Maria i en Modest. I em deixo en Pere. I em deixo la F licitat, que es deia Felicitat i treia el cap per la finestra però darrera la cortina de ganxet per escolar el carrer. I em deixo… m’ho deixo tot. Em deixo les fogueres de Sant Joan i les nits d’estiu a les llindes. I em deixo les històries de valls que m’explicava l’àvia i em deixo una història de solidaritat entre veïns. I una vida passada, em deixo.
El meu carrer Vermei, que és motiu, i no té res és el meu origen i m’explica una mica. I no té res.

Últimes notícies

La comunitat xinesa de Palafrugell fa una donació per ajudar en la lluita contra el coronavirus

La comunitat xinesa de Palafrugell s'ha unit a la iniciativa de la d'altres col·lectius xinesos del Baix Empordà i...

El sector turístic de la Costa Brava Centre viu una onada d’ERTOs

Martí Sabrià creu que si els establiments poden obrir al juny, "ens en sortirem, tot i que amb més dificultats de les esperades"

Sant Feliu de Guíxols i Blanes suspenen l’activitat a la llotja del peix degut al COVID-19

La situació generada per la pandèmia ha causat també la paràlisi de les flotes pesqueres gironines. Segons informava el Punt Avui, la llotja de...

Superat el centenar de positius i la tercera víctima per coronavirus al Baix Empordà

Les xifres de casos de coronavirus al Baix Empordà segueixen creixent, en només un dia hi ha hagut més d'una quarantena de positius en COVID-19

Palafrugell insta a les empreses constructores que compleixin estrictament les mesures de seguretat pel Covid-19

Així ha decidit comunicar a les persones promotores d’obres, instal·lacions i construccions que s’estiguin executant al terme municipal de Palafrugell de la prohibició de l’execució d’aquestes, sempre i quan no puguin extremar i garantir les mesures aprovades per l'OMS

Altres notícies