La filòsofa francesa Simone de Bevaoir (1908-1986) té un munt de cites, entre elles aquesta: «El problema de la dona sempre ha sigut un problema d’homes». És evident que el sostre de cristall en que topen encara avui en dia les dones no s’ha construït sol. Els homes ens hem de plantejar seriosament quina volem que sigui la nostra contribució, si en mantenir-lo o esmicolar-lo. I aquí us poso un exemple que visualitza la vergonya eterna que acompanyarà als homes que apostin per atemptar contra els drets de les dones.
El 19 d’abril de 1967 Katherine Switzer va ser la primera dona en participar a la marató de Boston, on tan sols acceptaven la participació d’homes. Per inscriure’s va ocultar el seu nom i tan sols va utilitzar les seves inicials, per així passar desapercebuda i d’amagat completar els 42 Km. En la cursa l’acompanyava el seu entrenador i el seu xicot, Tom Miller. Durant la competició els va passar un bus de l’organització amb periodistes, el qual va advertir que una dona estava participant en la marató. Aleshores un membre de la organització, Jock Semple, va baixar del bus i no va dubtar gens en aturar per la força a la Katherine. Li volia prendre el dorsal i evitar de totes totes que continués, però no va poder. El xicot de la Khaterine, en Tom, atleta de dimensions considerebles, tampoc va dubtar gens en empentar ben fort aquell senyor mal carat que pretenia aturar la gesta. La premsa va fotografiar i fins tot filmar el succés, podeu veure el vídeo per les xarxes si encara no l’heu vist.
Em sembla revelador que per tal que una dona pogués finalitzar la marató de Boston, va caldre que un home n’empentés un altre. El xicot i l’entrador de la Katherine obviament tenien una concepció ben diferent que el tristament famós sr. Jock Semple sobre la debilitat del sexe femeni, al qual se li presuposava que no podia ni calia, completar o participar en una marató.
El sostre de cristall existeix, i per esmicar-lo cal que tan homes com dones agafem el martell.
