A mi m’agraden molt les músiques del món. Entre elles, els fados, dels quals em fascinen tres coses: el ritme, la potència de les veus, i les cordes portugueses. També, en quart lloc, els missatges, però em costen més d’entendre.
Un dels fados que més m’agraden porta per títol “O senhor extraterrestre” i encara que sembli una cosa de millenials, és un fado que té força anys, ja el cantava Amalia Rodrigues i ara s ha reversionat. L’argument és que arriba un alienígena davant de casa, i el primer que li diu la senyora en obrir la porta és que marxi d’allà, que l’ovni li ocupa el pati i té roba per estendre. El senyor extraterrestre vol parlar, però es posa nerviós i només li surt un trist piiiii, no pot dir res més, perquè tal com repeteix el fado, “quis falar mas disse piii, estava mal sintonizado”. I així tota la cançó. Cada vegada que el pobre extraterrestre vol parlar, només li surt un piiiii, perquè està mal sintonitzat.
I la senyora li va fent preguntes. Li demana si vostè, senyor extraterrestre està nerviós, parlen d’una multa per conduir l’ovni sense carnet, li ofereix si vol un cafè, i li pregunta per la seva vida. Sempre resguardats de la veïna, que és una cotilla xafardera, que sembla que tingui un poder màgic per detectar quan la senyora acull desconeguts a casa.
L’afabilitat de la protagonista acaba fent que la criatura de l’espai es pugui emportar uns entrepans pel viatge, després de preguntar-li si té un fill, quina edat té i que li ensenyi fotos, “que bonic així tan verd”, “retira realment a vostè”.
No marxarà sense una peça de franela, senyor extraterrestre no es constipés, i a qui convida finalment a una copa de vi, perquè segueixi el seu camí, “que era un pouco em ziguezague”. I que Déu li pagui..
Aquest surrealisme, aquest senyor extraterrestre que va “mal sintonizado” que vol parlar sovint i dir la seva però que només li surt un piii, és una metàfora del nostre món, també.
Perquè sovint ens sentim així, volem parlar però només ens surt un balbuceig, un baaaah, i un piii, un like i poca cosa més.
“Mal sintonizados” amb un món absurd, estúpid, estrany i ple de perversitat.Només cal mirar aquests dies els despropòsits de notícies provocats per col·lectius desbocats, de gent que brama, embogeix, sacseja el món i visca la pepa, i repetim la història, el desconcert, l’angúnia, i visca la mare que ens va parir.
I al final, quan un vol parlar, queixar-se i i rebel.lar-se i cridar públicament i expressar el propi neguit, li passa com al pobre extraterrestre del fado, que només li surt un piiii, perquè esta “mal sintonizado”·.
Si algú vol sentir la cançó, versió recent
Gisela João – “O Senhor Extraterrestre”
