6.6 C
Pals
Diumenge, 28 novembre 2021
- Publicitat -

Els cràters

Aquest dies, quan tanta gent i tants de mitjans de comunicació parlen del volcà de la Palma com si fos a l’altra banda de la cantonada, a mi m’ha vingut de gust anar una mica més lluny i  pensar en la Lluna, en Mart, en tot el sistema solar i en alguns dels seus cràters. I hi he pensat perquè fa molts anys vaig escriure un article sobre aquest mateix tema en El Punt Avui. Recordo com em va impressionar llavors descobrir que la gran majoria dels cràters havien estat batejats amb el nom del primer astrònom que va poder veure’ls. Aquí també, doncs, l’ego, el jo o com vulguin dir-ne ha anat molt lluny, en aquest cas força més enllà del nostre planeta.
A la Lluna és on això és més clar perquè, naturalment, és on hi ha els primers cràters que es van poder descobrir. El resultat, doncs  -potser no caldria  ni dir-ho- és que uns quants d’ells tenen un nom impossible. N’hi ha, per exemple, un que es diu  Dobrovol’skiy, un altre, Esnault-Pelterie i un de mitjà, que segur que no pronuncio bé, es diu Leeuwenohek.
Llegeixo que, més recentment,  els noms dels accidents geogràfics, si més no els   dels planetes, no es posen a l’atzar i que els científics que els descobreixen els han de triar seguint uns criteris prèviament acordats sobre un tema concret. Sovint, aquests criteris estan relacionats amb la deïtat que s’associa al planeta; altres vegades, s’opta per triar noms relacionats amb totes les cultures de la terra. Amb la Lluna, és clar,  no hi van ser a temps. Però a Venus, que com que, a més d’un  planeta, és el nom de la deessa de la bellesa, hi ha un cràter que es diu Carmen Amaya que, com saben, va estar vivint molts anys a Begur.

Però jo els dic tot això perquè m’hauria agradat trobar el nom d’una població del Baix Empordà en alguns dels cràters del sistema solar. No em sembla que n’hi hagi cap, si bé, a Mart, sí que hi ha un cràter que es diu Isil, en homenatge a la població d’Isil, a les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà. I a la Lluna, hi ha un cràter que es diu Catalán, en record, ai!, d’un científic de Saragossa que es deia Miguel Catalán.

El cas és que els catalans que no ho som de nom, sinó perquè aquest és el país on vam néixer,  hem d’anar fins a Mercuri per trobar un cràter batejat amb el nom d’un escriptor en la nostra llengua. El cràter es diu Ausiàs March. I em sembla que no els descobreixo res nou si ara els dic que qui el va triar no va ser un científic espanyol, sinó un científic de l’equip de l’americà David Morrison. A mi em sembla que, si l’equip hagués estat pagat pels del Gobierno d’Espanya el cràter es diria d’una altra manera. Seria estrany, molt estrany que l’haguessin batejat amb el nom d’Ausiàs March,  Ja ho saben, doncs, hem hagut d’anar fins a Mercuri per trobar un cràter que tingui el nom d’un escriptor en la nostra llengua, però, amb això que els estic dient ara, tots hem tornat a tocar de peus a terra.

Text. [email protected]
Àudio. Whats Miquel Curanta

Temps de lectura: 2 minuts

Més àudios