Ecologistes en Acció ha presentat l’informe anual ‘Banderes negres’, que des del 2005 identifica els casos que l’entitat considera més significatius de contaminació i mala gestió del litoral a l’Estat i n’escull dos per província. A Catalunya, els situen enguany a l’Ametlla de Mar per l’episodi de contaminació química del 8 d’agost i a la platja de la Paella de Torredembarra per les extraccions de sorra i l’abocament d’aigües residuals; al litoral de Sant Adrià de Besòs i a l’ampliació de l’aeroport del Prat; al Golfet de Palafrugell per la “degradació” marina i a les Muntanyes de Begur per la “pressió urbanística”. Ara bé, l’entitat també ha volgut destacar un cas de restauració i ha reconegut els aiguamolls de la Pletera, a l’Estartit.
Ecologistes en Acció denuncia cada any els principals problemes al litoral de l’estat espanyol, com la contaminació marina, la pèrdua de biodiversitat o l’augment de la vulnerabilitat davant de temporals i inundacions. L’informe ‘Banderes negres’ assenyala aquells casos “més flagrants” dels darrers mesos i en destaca un per contaminació i l’altre per mala gestió en cada província amb litoral.
En una roda de premsa aquest dimarts per presentar l’informe, a Avilés, l’entitat ha deixat clar que en total identifica 48 punts negres, però en podrien ser “milers”. “Tenim el litoral destrossat i no és casual. Els mars s’han posat a disposició del servei econòmic d’alguns pocs”, ha alertat Lucas Barrero, un dels portaveus d’Ecologistes en Acció.
“Absència d’informació” després de la contaminació a l’Ametlla
A les comarques de Tarragona, els ecologistes assenyalen l’episodi de contaminació química del litoral de l’Ametlla de Mar del 8 d’agost passat. L’informe recorda que va aparèixer una “escuma blanca, viscosa i amb olor química” inicialment a la platja de Pixavaques que es va estendre després en altres punts i va obligar al tancament preventiu del litoral de l’Ametlla de Mar.
L’entitat exposa que la substància es va diluir amb el pas de les hores i no va provocar reaccions adverses entre els banyistes, però fonamenta aquesta bandera negra en la “falta de transparència” i d’“informació pública”, ja que l’origen de la contaminació “segueix sense esclarir-se” i això també “impedeix avaluar-ne l’impacte potencial en l’ecosistema marí i en la salut humana”, avisa.
“La resposta institucional es va centrar en el tancament preventiu de les platges i en la presa de mostres, però no s’han comunicat els resultats de les anàlisis, la qual cosa genera una sensació d’opacitat i desprotecció entre la ciutadania”, adverteix l’organització ecologista.
Extraccions de sorra i aigües residuals a La Paella de Torredembarra
L’altre espai sota ‘bandera negra’ segons els ecologistes, en aquest cas per mala gestió, és a la platja de La Paella de Torredembarra. L’entitat adverteix que la Direcció General de Costes del Ministeri per a la Transició Ecològica hi fa extraccions periòdiques de sorra superficial per regenerar altres platges, d’acord amb una clàusula de la concessió administrativa del port esportiu de Torredembarra, i alerta de “greus impactes ambientals, socials i econòmics”.
A més, Ecologistes en Acció assenyala que en aquesta mateixa platja hi ha un sobreeixidor del sistema de clavegueram que evacua part del cabal de les aigües residuals en situacions de sobrecàrrega per pluges intenses; unes aigües, assegura, que “recorren més de 100 metres de platja fins a arribar al mar” i creen “una zona contaminada amb residus fecals”.
El litoral de Sant Adrià i l’ampliació del Prat, dues alertes que es mantenen obertes
Ecologistes en Acció ha volgut denunciar en l’informe d’enguany la contaminació “històrica” al parc i al litoral de Sant Adrià de Besòs per instar l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a examinar-ne el subsol. L’entitat alerta que, tot i que l’espai ja es va descontaminar el 2023 després que s’hi detectessin metalls tòxics, encara n’hi podrien quedar “restes”.
L’altra bandera negra a les comarques de Barcelona és per al projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat, que l’entitat veu una “amenaça” per a l’espai protegit de la Ricarda. Els ecologistes sostenen que el projecte és “incompatible” amb els compromisos climàtics i amb un model de mobilitat sostenible i alerten de l’“alt risc jurídic i ambiental”.
L’entitat avisa que les llanxes arranquen el fons de les cales de la Costa Brava
A la Costa Brava, Ecologistes en Acció posa el focus enguany en el Golfet de Palafrugell i altres cales per l’augment d’embarcacions d’esbarjo; un increment que, segons alerta, “està degradant greument” l’ecosistema costaner, sobretot perquè l’ancoratge n’arrenca la vegetació. L’organització ecologista assegura que moltes embarcacions “incompleixen la llei” i que les administracions “no instal·len boies, ni vigilen, ni sancionen”. Per això, demana “reforçar la normativa, augmentar la vigilància i limitar l’afluència d’embarcacions”.
“Pressió urbanística creixent” a les Muntanyes de Begur
La darrera bandera negra al litoral català se situa a les Muntanyes de Begur, protegides pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). L’entitat avisa que aquest entorn pateix una “pressió urbanística creixent que n’amenaça els valors naturals i els connectors ecològics” i creu que falta protecció normativa davant les edificacions en zones sensibles, tot i “alguns èxits” d’entitats ecologistes i plataformes locals, que han impulsat al·legacions, informes i mobilitzacions davant d’aquesta situació.
L’altra cara: la desurbanització dels aiguamolls de la Pletera
Com a novetat en l’informe d’enguany, Ecologistes en Acció ha volgut posar l’accent en les solucions de restauració ecològica davant la degradació del litoral. L’entitat ha destacat com a exemple de recuperació els aiguamolls de la Pletera, on es va impulsar un projecte de desurbanització per retirar els elements construïts i abandonats d’una urbanització projectada als anys 80, que preveia construir fins a 1.350 habitatges. L’actuació va permetre restaurar els aiguamolls creant un sistema de llacunes.
