L’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) publica cada any les dades sobre la renda familiar disponible bruta per habitant als municipis amb una població superior a les 1.000 persones. Les dades més recents, les del 2022, demostren clara una tendència al conjunt de les comarques gironines i que també s’estén arreu del país: els municipis costaners compten amb una renda per càpita més baixa que els municipis de l’interior.
Abans d’entrar en profunditat, és imprescindible conèixer com es calculen aquestes dades. La renda familiar total, després d’impostos i deduccions, es divideix entre 1 en el cas del primer (o únic) adult, mentre que els posteriors compten com a 0,5. Els menors computen com a 0,3. Octavi Serra, agent financer i professor associat a la Universitat de Girona, ho explica.
Aquesta metodologia de càlcul comporta que, en casos en els quals el/la fill/a d’una família s’independitzi, la mitjana de renda per càpita del municipi disminueixi lleugerament, ja que ja no computaria com a 0,5, sinó com a 1 en una nova unitat familiar. Són declaracions d’Octavi Serra.
La costa, amb menys renda que l’interior
Si ens centrem en les comarques de la província de Girona, els municipis amb una major renda per càpita són Fornells de la Selva, Mont-ras, la Vall d’en Bas i Navata. Per contra, els municipis amb una menor renda per càpita són Lloret de Mar, Salt, la Jonquera i Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. Octavi Serra afegeix que aquesta tendència s’estén al conjunt del país, i ho relaciona amb la major estacionalitat laboral dels municipis costaners.
Serra també posa el focus en la tipologia de negocis dels municipis de costa. De fet, posa en dubte si en aquestes localitats existeix una major presència d’economia submergida i, per tant, les dades de renda podrien no ser acurades.
A banda de la diferenciació entre municipis de costa i d’interior, Octavi Serra destaca el fet que les localitats amb rendes més baixes (generalment, costaneres) no són només pobles petits i afegeix que també es podria distingir els municipis amb una població més o menys envellida i la seva relació amb la renda mitjana per càpita.
Destaquen els municipis empordanesos
Segons marca el coeficient de Gini, que indica la desigualtat en l’àmbit dels ingressos econòmics entre la població d’un mateix territori, els quatre municipis amb uns ingressos més desiguals de les comarques gironines es troben a l’Empordà. Són el Port de la Selva, Castelló d’Empúries, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Begur.
A més, els dos municipis amb un major increment de la renda respecte a l’any 2021 també són empordanesos: Mont-ras, amb una pujada del 26%, i Navata, amb un 17%. Octavi Serra relaciona aquests augments sobtats de la renda mitjana d’un municipi en concret amb l’arribada d’una família o una empresa amb un gran poder adquisitiu, que fa pujar la mitjana de la renda a tota la localitat, però no en dispara la desigualtat.
Per contra, els municipis amb una major baixada de renda entre el 2021 i el 2022 són l’Escala, també municipi empordanès, amb una disminució del 7,1%; i Fornells de la Selva, al Gironès, del 6,7%.
