Aquest dies s’està commemorant el 80è aniversari de la creació de Nacions Unides, de l’ONU per entendre’ns. Ara, 80 anys després, naturalment, s’han consolidat canvis que ja en veien venir, com l’aparició de nous actors que demanen protagonisme i capacitat d’influència com la Xina o l’Índia i d’altres enquadrats en els Brics i el sud global. Però també ens trobem en una situació que fa pocs anys no era previsible, com és el viratge d’alguns governants cap a una visió més autoritària i estatista, i per tant menys propensa a defensar els principis de Nacions Unides. Està clar que cal adaptar l’organització a la nova situació geopolítica, als nous reptes com són el canvi climàtic, la IA, la governança digital o a les pandèmies, i sempre defensant els drets humans. I tot això és fa amb voluntat política i planificació, però el finançament i l’economia són bàsics, i aquests provenen, en un 70% directament dels estats i indirectament fins el 87% del total del pressupost de l’ONU. El estats que més aporten són els EUA (26%) i actualment també la Xina, també Alemanya, el Regne Unit i França, entre d’altres. La realitat dons és que els mandatàris de les grans potències estan demanant aportar menys i rebaixar-ne el pressupost i això ho pateix l’organització. Sigui com sigui, cal apostar per l’ONU, reformant-la si cal, que el consell de seguretat no hi hagi dret a veto i que tingui una representació semblant a la realitat geopolítica i econòmica actual. L’existència de la ONU esdevé fonamental per aconseguir un món just, segur i més lliure.
