Ara, en ple moment “entre”, em plantejo més que mai, l’elecció. Aquest cop, d’unes vacances, i em venen a la ment i a les butxaques tant imatges que vull construir com imatges de puntades gruixudes i mal cosides que vull desfer però no es pot, i vivències viscudes i altres que encara no he viscut, i que vull viure. Ja no em plantejo el que faria perquè sí, em plantejo el que de veritat ompliria d’il·lusió i de batecs ràpids, però harmoniosos, un descans i una desconnexió, total o no, de la rutina d’un dia a dia, que malgrat que gaudit, (sempre dic que soc una privilegiada per viure i envoltar-me dels racons, segurament, més especials de tot el món, del meu Empordà, i ho sento) , no deixa de ser un dia a dia i ara necessito, potser per l’edat, potser precisament per l’entorn meravellós que em condiciona, més que mai, buscar l’excel·lència en tot, inclús en les vacances, i aquesta excel·lència forma part d’un camí cada vegada més curt, però cada vegada, més agradable de fer.
Per mi la paraula “vacances” vol dir, a part de no treballar, desconnectar de l’estrès i “connectar amb”. I jo tinc dues classes de vacances a les que no renuncio mai: un viatge a un altre país, preferiblement que no conegui, malgrat que reconec que he repetit i ha estat com tornar a descobrir altre país, i un viatge amb mi mateixa, trepitjant la sorra salada de les platges per la nit o quan el sol es desperta i ens convida a veure més clares i més verdes les fulles dels arbres que encara no han absorbit el primer roser de la matinada o simplement tancant els ulls, imaginant i escrivint paraules a l’aire mentre descobreixo i em descobreixo per penúltima vegada… No hi ha fórmules màgiques tampoc en l’elecció d’unes vacances, com tampoc hi ha fórmules màgiques per res en el món. Només una sola reflexió: el que escullis, que t’ompli i el que més omple, sense dubtes, és escollir amb el cor!
