No soc gens partidària de les aplicacions informàtiques que permeten preveure la nostra evolució biològica. Fa uns mesos molts usuaris de les xarxes regalaven a les grans companyies una fotografia de com érem fa deu anys i ara amb el faceapp els donem pistes de com serem d’aquí quaranta.
Si pensés que ens ajuda a entendre que cada dia mengem per viure totes les etapes de la vida de manera satisfactòria potser acceptaria millor aquestes febrades tecnològiques. El nostre objectiu com humanitat és viure més i viure millor, però quan aconseguim l’objectiu no el celebrem com caldria.
En una ciutat mitjana un grup d’estudiants d’un institut de batxillerat han fet un estudi amb una mostra significativa de nens i nenes de la ciutat de diferents condicions socials. La majoria del nens va definir l’edat madura, la vellesa com:
- Inútils
- Incapaços de cuidar-se d’ells mateixos
- Passius
Aquesta opinió és fruit del coneixement d’alguna persona que ha viscut en el seu entorn un procés incapacitant, però això no pot definir tots els processos de maduració i envelliment de tots els humans.
Fent aquestes consideracions, els nens no s’adonen que estan fent una predicció del que seran ells mateixos al cap d’unes dècades. Interioritzant aquesta idea, generaran un rebuig inadequat cap a la seva pròpia evolució vital. A partir d’un moment, viuran els aniversaris com una tortura i no com un premi.El 70% dels nens que van participar en l’estudi feien una predicció de la seva vellesa molt catastrofista. Creien que es perdia qualsevol somni i alegria de viure.
Absorbim del nostre entorn una idea cultural de vellesa que arrosseguem des de fa temps i tot el que anem incorporant com a experiència de vida ho utilitzem com a biaix de confirmació de la idea de fer-se gran que vam adquirir durant la infantesa, quan l’evolució de la medicina no era l’actual, quan les artritis reumatoïdees deformaven les mans fins a impedir-ne les funcions més bàsiques, quan les escoliosi o les lordosi importants no s’intervenien, quan algunes de les malalties hepàtiques tenien una evolució letal, quan la supervivència a un tumor cancerós era molt baixa, quan les articulacions artificials eren intervencions massa complicades i les fractures de fèmur deixaven els avis enllitats i llagats…
L’edadisme és la discriminació per motiu d’edat i la gerontofobia és la por a envellir, el rebuig cap els vells. Tan de bo que el faceapp ens ajudi a pensar en la vellesa com una etapa joiosa perquè cada vegada dura més temps i és no pot ser trista. Tan de bo en ajudi a entendre que tots portem un vell a dins, com canta Joan Manuel Serrat.
