Seré, únic, tranquil·litzador, brau, actiu, cultural, familiar, colorista, musical, marí, muntanyós, pla, abrupte, original, esbojarrat, dolç, divertit, esplèndid, amable,proper, selecte, complicat, senzill… però sobretot màgic!!! Així és el meu Empordà i així és com el defineixo quan em pregunten per ell.

L’amor que m’uneix a aquesta terra no m’ennuvola els sentits i aquest estiu que no vol marxar, m’ha donat temps a presentar-lo tal qual a qui ha vingut a visitar-me. He aprofitat que la calor ha fet que anés quasi en roba interior i l’han conegut com s’ha de conèixer a algú, al natural, amb els 5 sentits, o potser més!

El sentit de l’oïda es presenta sempre educat a Cap Roig i a Porta Ferrada, a les havaneres, on la música amansa o esbojarra a les feres o no tan feres, mentre les onades del nostre mar es barregen entre balls i cançons, entre riures i somriures…

El sentit de l’olfacte arriba sempre més auster per la nit, més proper per la matinada, on sa majestat Tramuntana ha deixat el seu clam.

I què dir del gust! L’exquisit gust a la carn a la brasa, als uriços, al peix, a la gamba de Palamós, …Aquest el deixo, que sempre m’entra gana.

I tocar, tocar història, a Palafrugell, Begur, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, La Bisbal…Tocar, tocar i no pararies de tocar.

Malgrat tot, la vista els guanya a tots, perquè des de qualsevol racó del meu amic Empordà, sempre veus màgia, i això, si que és un privilegi, un privilegi que es troba al carrer, al mar, a la muntanya, a la gent… Per això, no ens queda un altre remei: en un racó tan màgic, l’únic que es pot fer és màgia.