Les imatges d’ahir a la Plaça 1 d’octubre a Girona són esfereïdores. Manifestants constitucionalistes, amb els de Vox per allà mig gallejant i mentrestant els mossos fent el que podiem esperar que fessin: Dissoldre la manifestació antifeixista a cops de porra.

Què esperàveu? flors? Què esperàveu després d’un any donant cova a un partit com Vox a tot arreu? Ara tothom fa diagnòstics sobre els motius de l’ascens del partit feixista. Els d’aquí dient que són els mitjans de comunicació i els d’allà dient que és culpa de l’independentisme.

Personalment, sóc de l’opinió que és culpa de tots nosaltres que es doni una notorietat sobredimensionada a moviments que només venen a provocar. Vox ha sortit gairebé més vegades al programa faqs de TV3 que a Antena 3 o la Sexta. Els de Jusapol no són ningú fins que no troben a qui enfrontar-se i mentrestant tothom preguntant-se d’on surten. Doncs surten de la claveguera. Surten dels baixos instints polítics i socials i se’ls dona canxa perquè troben algú a l’altra banda. Perquè venen a Girona i serien 4 gats eixelebrats (per cert, que he reconegut una persona propera ballant la conga, per angúnia meva) si no els hi fessim cas. Sortirien a 1 o 2 informatius ballant i fent el ruc a Girona, fins que un grup antifeixista (venut com a independentistes radicals, of course) els hi planta cara i acaben a bofetades amb els mossos. Ja tenen, doncs, el que volien. Pacifics constitucionalistes que han vingut a celebrar amb llibertat el seu dia a Girona, mentre els radicals intolerants els hi mirem d’impedir.

Em fa gràcia els hiperventilats que diuen que al feixisme se’l combat. Però aquest clam (que és ben cert) sembla de l’edat medieval quan no es pensa que una manera de combatre’l és ignorar-lo. De quina manera, si no? A cops de pal? Veient com 40 són “atacats” per centenars o milers? qui serà després el provocador i qui la víctima de tot plegat?

És el món al revés. Tenim raó perquè ells volen construïr murs, expulsar immigrants, suspendre l’autonomia i no sé quantes bestieses més. Però la perdem quan els comatem a garrotades. Avui no es parla dels actes pomposos i casposos de la celebració del dia de la constitució, sinó que es parla de com un grup de radicals catalans volien privar uns pobres constitucionalistes de celebrar el seu dia. Si seguim així, després de tabàrnia i la volada que té, els següents freaks a sortir serà la versió gironina anomenada Borbònia, perquè, o molt m’equivoco, o a les seves provocacions alguns hi respondran. En fi així ens va.