D’aquí a un moment en Manel Magrinyà ens explicarà des de la Bisbal, que el grup de onvergència i Unió (que lluny que sona ja aquest nom, per cert) demana a l’Ajuntament que es faci càrrec de la gestió directa del servei de recollida selectiva. També des de la Bisbal, els socialistes reclamen que l’Ajuntament prengui el control sobre la gestió de l’aigua i ja hi ha uns quants pobles i ciutats de Catalunya que caminen cap a aquest model. De fet, a Barcelona mateix, l’Ajuntament de la ciutat ha creat la seva pròpia companyia elèctrica, Barcelona energia amb la idea d’abastir els equipaments públics i donar a servei a 20.000 famílies a partir del 20.000.
Està fora de tot dubte, que darrera d’iniciatives com aquesta hi ha la voluntat de donar un millor servei als ciutadans i garantir-ne l’accés, a més de blindar el retorn que té en la ciutadania el possible benefici que se n’obtingui. Ara bé, fins a quin punt les administracions han d’impulsar serveis o empreses que entren a competir directament amb companyies que ja els estan oferint.
Les administracions són les primeres que, a partir de la (cada vegada més) creixent burocràcia es mostren més ineficients a l’hora de gestionar. Segur que és positiu que els circuits pels quals discorren decisions i diners públics estiguin el més fiscilitzats possibles, però això reverteix en processos més lents. Per tant, què ens fa pensar que la creació de companyies públiques o l’assumpció de serveis de manera directa revertirà en millor qualitat de servei que rep el ciutadà. Al capdavall, sovint són les mateixes administracions les que forcen a la baixa les xifres per les quals es liciten els serveis que després presten les diverses companyies adjudicatàries als ciutadans.
En aquest punt, pregunto: No seria millor que (permeteu-me que simplifiqui) en comptes d’engreixar la maquinària pública amb escombriaires, tècnics de manteniment de canonades o els rols que sigui que fan falta per a la prestació directa, no es reforcés el seguiment i control del servei que presten empreses adjudicatàries? No sria millor que en els concursos públics es fixessin paràmetres que garanteixin sous dignes per als treballadors? No seria millor que es limités el marge de benefici que perceben les empreses que presten serveis bàsics?
No seria millor, en definitiva, que una companyia de la llum faciliti subministrament elèctric i que una administració pública, administri els recursos per garantir la qualitat del primer?
