El passat divendres, la biblioteca de Begur va acollir un homenatge a la Teresa Juvé. Amb noranta-set anys, la Teresa continua vivint a la mateixa casa d’Esclanyà que van compartir amb el seu marit, el malaguanyat polític i pedagog Josep Pallach. Continua escrivint, continua llegint, atenta a l’actualitat, crítica i compromesa com sempre.
La seva vida va estar marcada per un pare d’idees anarquistes i enamorat de la cultura que li va inculcar la passió pels llibres, per les llengües i per les idees lliures i democràtiques. La Teresa sempre agraeix també l’educació i els mestres que va tenir i el suport del seu marit quan va decidir posar-se a escriure. Com a tants altres joves de la seva generació, la Guerra Civil va estroncar els seus somnis i projectes i la va empènyer cap a la duresa i l’amargor de l’exili, on precisament va conèixer Pallach. Però allà els va sorprendre la segona guerra mundial i l’ocupació nazi, i la Teresa no va dubtar a col·laborar amb la Resistència i jugar-se la vida amb la temible Gestapo. Tampoc no va dubtar mai de continuar lluitant contra el règim feixista de Franco, ni de cercar una pedagogia renovadora que contribuís a formar una societat més lliure, més justa i més crítica perquè, igual que el seu marit, està convençuda que la solució dels grans mals de la humanitat passar per una bona educació.
Com deia el poeta T.S. Eliot, l’única saviesa que podem esperar d’obtenir és la saviesa de la humilitat. La Teresa sempre diu que no ha fet res d’extraordinari, que només ha viscut la vida que li ha tocat viure i que s’hi ha enfrontat tan bé com ha pogut. La seva humilitat i honestedat, encara la fan, doncs, més admirable.
