Doncs ja ha arribat el dia. La Generalitat de Catalunya ha fet públiques les conclusions de la moratòria que va decretar fa mesos i que posava en suspens, la construcció al litoral gironí. Els detalls de l’afectació a casa nostra, en aquest Supermatí d’avui i al nostre web. Però ara toca fer anàlisi de quines implicacions té aquest pla director.
Sos Costa Brava ja ha admès que és un pas endavant, però creu que es queda curt i la realitat és que les cases que es podran alçar són moltes menys de les previstes. Però, què passa amb totes aquelles infraestructures i serveis que s’han de fer per a les que sí que s’acabaran autoritzant?
Sovint es parla de l’impacte que tenen unes construccions, però poques vegades es parla de les carreteres, les xarxes d’aigua potable, de subministrament elèctric, d’aigües negres i, en definitiva, dels serveis que s’han d’habitlitar. Doncs bé, jo em pregunto si al marge de l’impacte, que és evident, que tindrà la reducció del número d’edificacions, algú ha comptat en quin impacte tindrà la moratòria sobre tots aquests serveis que si no existeixen, s’hauran de fer.
M’explicava un dia, en Martí Sabrià, que en això del turisme en sap un niu, que el gran problema que tenim, és que la tria de model turístic de casa nostra és errada des del primer dia, des que es va optar per segones residències, que depreden el territori amb persones que el viuen de manera ocasional, en comptes de models hotelers que ocupen menys espai i, com a mínim, generen molts més llocs de feina i el cert és que tenim pobles com Pals o com Begur, que amb 3.000 habitants han de tenir infraestructures i serveis dimensionats per comunitats de 30.000 persones. Pobles que fan de ciutats durant dos mesos. Aquesta és una realitat que cap moratòria, cap pla director ja no podrà canviar. A partír d’aquí, tot el que es pugui fer serà més que benvingut.
