Ahir vam saber que el proper setembre, iCatfm tornarà al dial de la FM convencional. N’estem contents nosaltres i confio que el gruis del sector de la cultura que, si més no a través de les xarxes, ha rebut la notícia amb entusiasme.
Tanmateix, aquest retorn que més o menys podíem esperar, no ens hauria de fer perdre de vista que els motius pels quals va desaparèixer del dial convencional, eren estrictament econòmics, o almenys això es va dir. I de nou això ens remet a la pregunta de sempre: Fins a quin punt és cert que ens creiem que això de la cultura és un tema central, de país i gairebé de dret universal, si tanquem un mitjà de comunicació (que per sí mateix ja hauria de ser considerat cultura) que s’erigeix com un dels principals altaveus de difusió de la cultura del país i l’únic al servei de la cultura, la música i la creació 100% autòctona?
I això em remet encara a una altra qüestió. Què ha de passar perquè quan es tanca un mitjà de comunicació, sortim tots en massa a queixar-nos per un greuge com aquest?
Personalment (i així ho he manifestat als seus responsables) estic plenament convençut que iCat ha d’aspirar a competir en audiència amb totes les emissores de ràdio del país. Però no perquè acabi renunciant a la seva singularitat i a un segell que ja en el seu dia la va fer única, sinó perquè sigui una emissora oberta, exigent en termes de programació, excloent amb tot allò que no respongui a criteris de qualitat i sobretot, perquè l’audiència que la segueixi, sigui cada cop més exigent amb allò que vol sentir i discrimini el pensament únic en el que sembla que han caigut gairebé totes les ràdios del país.
Tot plegat farà que tinguem més mitjans, més plurals, més excel·lents i amb una audiència més exigent. Serà a prtir d’aquí, que la música i la creació catalanes tindran un altaveu potent i serà a prtir d’aquí, que quan algú tingui temptacions de retallar-lo, tots plegats alcem el crit al cel per impedir-ho.
Llarga vida a iCatfm. Llarga vida a la cultura. Això sí, als que escolteu RàdioCapital, no ens abandoneu, que us tenim controlats a tots tres 
