En una entrevista concedida al programa El Supermatí, la Isabel Sánchez-Arán, apneista professional de l’Estartit, ha compartit la seva experiència al Campionat Mundial d’Apnea Outdoor 2025, on ha aconseguit dues medalles de bronze en les modalitats d’immersió lliure (92 m) i pes constant (96 m). Aquest resultat l’acosta al seu gran objectiu esportiu: arribar als 100 metres de profunditat.
“L’any passat vaig arribar als 90 metres i el meu objectiu era fer 100. Sabia que era difícil, però vaig veure que amb 96 ja assegurava podi i vaig prioritzar la medalla”, explica. La decisió, lluny de ser una renúncia, forma part d’una estratègia intel·ligent i controlada per seguir progressant amb seguretat en una disciplina altament exigent.
L’apnea és una disciplina esportiva basada en el busseig a pulmó, practicada tant en piscina com al mar. En el medi marí, l’objectiu sempre és la profunditat, i es pot competir amb aletes, sense, o amb una aleta única. Isabel remarca la complexitat tècnica, especialment en la compensació de les oïdes, i la necessitat de gestionar la por i la pressió. “A 100 metres hi ha unes 11 atmosferes de pressió. És com tenir la pressió de quatre vegades les rodes d’un cotxe sobre el cos”, detalla.
La preparació per arribar a aquests nivells d’elit és pluridisciplinària i constant: entrenament físic al gimnàs, tècnica de leteig a la piscina, treball de compensació a casa, adaptació corporal al mar i preparació mental. “Fa deu anys que em preparo per aquest moment. És un esport d’acumulació i aprenentatge constant.”
També destaca el valor de l’experiència submarina com a connexió natural: “Amb l’apnea trobes una comunió amb el mar i amb el teu cos. Et converteixes en un animal marí.”
Malgrat els èxits, Isabel reconeix que no es pot viure només de competir. Treballa com a instructora al Club Abnea la Careta de l’Estartit i compta amb el suport d’espònsors com Bituna Newfish, a més d’ajudes puntuals d’organismes públics. “Només fa tres anys que començo a tenir una vida adulta sostenible amb l’apnea. És un camí llarg i sacrificat”, afirma.
A través del seu club, Isabel veu com l’interès per l’apnea ha crescut exponencialment: “Hem tingut alumnes de 14 a 70 anys. És un esport molt nostre, molt mediterrani. Hi ha una memòria ancestral que ens connecta amb el mar.”
També defensa que el problema no és que l’esport sigui minoritari, sinó que no té prou visibilitat. “Hi ha esports amb molt pocs practicants que reben molt més suport pel seu impacte mediàtic”, apunta.
De cara al futur, Isabel continuarà competint amb l’objectiu de superar els 100 metres i seguir formant persones en el món de l’apnea des del seu club. La seva passió, disciplina i perseverança la converteixen en una referent de l’esport submarí a Catalunya.
