Entre desastre i miracle rutinari anem de concert, i segurament sí, és on vivim, especialment si és divendres (o especialment si és d’Oques Grasses, que és la millor manera de fer que dues hores d’un divendres festiu siguin més divendres i més festiu). O això o els concerts són, entre molts desastres, dels pocs miracles que vivim.
Ahir el Festival Ítaca va fer avançar les onades de l’Estartit a molts ritmes diferents: en una sola nit va sonar la Suu, Roba Estesa, Oques Grasses, la Sra. Tomassa i ZETAK. En un espai fet per una tarda de juny, qui cantava tenia el privilegi de veure a la vegada el mar i el públic, que va començar sent familiar, va seguir sent reivindicatiu i festiu, i va acabar ballant, cantant i saltant. Un concert és un festival d’amor recíproc perquè els de dalt de l’escenari canten les seves cançons amb qui els agrada, i els d’abaix canten les cançons que els agraden amb qui les ha creat. El “A mi sempre em soneu bé!” que va dir la Suu al seu públic després de cantar Eres un temazo vindria a ser el mateix que el “vosaltres sou la gent que estimem” que van dir els Oques Grasses després de fer-nos plorar amb La gent que estimo.
La Suu presentava el seu disc Karaoke, amb cançons com Pur o Tu a Menorca i jo a l’Escala -un lloc de l’Empordà molt inspirador, “sobretot a l’hivern!”, va dir a Ràdio Capital- però també va cantar vells hits, com Barcelona Tropical, Tant de Bo i Natural. Els pares i mares de les nenes que potser anaven al seu primer concert van donar-ho tot a la versió que la jove cantant fa de La Moda Juvenil. Davant les generacions que venen va alçar una bandera LGBTIQ+ i dient “Jo soc bisexual” va reivindicar el pride, i després va parlar de demanar perdó als amics, i de desamor, i d’anar de Karaoke, “que és el millor plan perquè tu fas de DJ!”.
Roba Estesa va estendre alegria i ball i va reivindicar-nos que la nit era nostra: el concert d’Oques Grasses que vindria després ens faria passar el que segurament van ser les dues hores més ràpides de les nostres vides. Tothom volia petar-ho, només volíem cridar “cuuul” i “a la merda tot” sense remordiments, i recordar-nos que els passos importants es fan sense roba i pot entrar la llum quan et fas ferides.
La nit va acabar amb un espectacle de drons, els sons urbans i de hip hop de Sra. Tomasa, que presentaven el seu disc Alegre pero peligroso, i després ZETAK, que té una cançó amb Oques Grasses i que per molts va ser un descobriment de la nit i per d’altres la trobada amb algunes de les seves cançons preferides.
Som fans del sol i fa quatre dies que hem tornat a tenir nits d’estiu. Quan ens hem llevat aquest matí hem ratificat que sí, que sempre portarem un tros d’ahir.
