Jordi Soler, alcalde de Calonge i Sant Antoni, ha visitat els estudis de Ràdio Capital per explicar algunes de les primeres accions i actuacions futures que es volen impulsar des del govern municipal.
L’alcalde de Calonge i Sant Antoni ha revalidat la seva posició a l’alcaldia i ha passat de quatre a sis regidors al ple. A més, i després de la moció de censura de l’anterior mandat, han tornat a pactar amb el Partit Socialista i el Partit Popular. Tot i això, la fragmentació del ple municipal a Calonge i Sant Antoni és evident: avui dia hi ha vuit grups que hi tenen representació.
Aquesta fragmentació sorgeix l’any 2003, justament el primer any en què es presenta Soler per primer cop, quan es van presentar nou formacions. Totes eren escissions de partits més grans. Aquesta fragmentació del consistori calongí s’ha anat mantenint durant aquests anys, “no ha baixat mai de set”, apunta el batlle.
El batlle afegeix que hi ha diversos grups que també treballen de la mà de l’actual equip de govern. “Hi ha molt bona sintonia, sobretot, amb Guanyem Calonge i Sant Antoni i amb Tots pel poble”, apunta Jordi Soler. L’alcalde reconeix que s’han establert diverses línies de col·laboració amb aquestes dues formacions.
I tot i les diferències ideològiques que es podrien crear entre els partits que formen part del govern municipal o que els han estès la mà des de l’oposició, Jordi Soler apunta que en temes que són rellevants pel municipi la voluntat és arribar a un acord. “La intenció és treballar pel progrés conjunt de Calonge i Sant Antoni”, explica Jordi Soler.
El batlle recorda que han quedat diversos temes pendents de la legislatura passada, ja que “només hem tingut dos anys i mig per desenvolupar el projecte”. La moció de censura que va impulsar de manera conjunta amb PSC, PP i Tots pel poble, van fer que Jordi Soler retornés a l’alcaldia.
Les prioritats a Calonge i Sant Antoni
Jordi Soler és conscient que el centre de Calonge s’ha de reactivar i remodelar. Un dels projectes que vol tirar endavant el batlle durant aquest mandat és la reforma del pati del Cercle Calongí, que acabaria enllaçant amb el solar del Cinema Fontova, creant un espai obert de manera permanent. Llavors, al convent de les Carmelites hi volen instal·lar l’oficina de turisme, el Centre d’Interpretació del Vi i un centre de negocis i aules per acollir el nou grau universitari que s’ha creat al municipi per majors de 50 anys. A més, la rehabilitació del Castell de Calonge ja està acabada i faltaria procedir a la museïtzació de l’espai.
Pel que fa a Sant Antoni, el batlle apunta que cal finalitzar les obres de l’Avinguda Catalunya i iniciar les obres a l’Avinguda Costa Brava i la plaça de Catalunya. A més, a la zona d’ElCollet, Jordi Soler vol crear-hi un espai per mostrar totes les troballes arqueològiques que s’hi han fet. Però el projecte de dinamització d’El Collet no acaba aquí, ja que des del consistori hi volen instal·lar una escola d’alta cuina.
Una de les altres apostes culturals que presenta el batlle és amb la Fundació Gamón, una finca donada a l’ajuntament amb una gran quantitat d’obres i quadres. La voluntat del consistori és adaptar l’espai i que sigui visitable al llarg d’aquest mandat.
L’habitatge accessible i el turisme
Quan es parla d’habitatge, Jordi Soler és conscient que molt del turisme que arriba al municipi s’allotja en apartaments. Això suposa un gran problema per les famílies que vulguin accedir a un lloguer anual assequible en una zona on hi ha majoritàriament lloguers de temporada.
Per això, des del consistori calongí s’ha comprat un bloc de pisos amb 27 apartaments que s’ha de reformar perquè formi part del parc de lloguer accessible al municipi. A més, estan estudiant comprar un bloc de pisos amb 21 apartaments a Sant Antoni de Calonge per posar-los a lloguer social. També destaca l’actuació directa que s’està fent sobre l’accés a lloguers accessibles amb la iniciativa que van plantejar des de Sostre Cívic.
Jordi Soler apunta que amb aquests habitatges de lloguer accessible podrien cobrir la demanda actual del municipi. Tot i això, creu que si la resta de municipis de la zona no inicien alguna proposta relacionada amb l’habitatge social, “es pot produir un efecte crida a Calonge i Sant Antoni”. Per això, el batlle creu que s’han de cobrir les necessitats que presenta el municipi.
I tot i les dificultats existents que hi ha per accedir a l’habitatge, l’alcalde de Calonge i Sant Antoni descarta que s’obligui als promotors d’habitatge a reservar part dels nous apartaments a pisos de lloguer social. “Penso que amb aquests habitatges la demanda quedaria coberta i no caldria posar pressió als promotors”, apunta Jordi Soler.
El passeig Marítim
Un dels atractius del municipi és el passeig Marítim que hi ha a Sant Antoni de Calonge, un espai que connecta el mar amb la ciutadania. Tot i això, Jordi Soler és conscient que l’espai s’ha de transformar i adaptar-lo a una època que ve marcada pel canvi climàtic (poques pluges i risc de temporals marítims). De manera prèvia a la reurbanització del passeig hi ha d’haver una reforma en els espigons.
L’última reforma del passeig va ser va uns 12 o 13 anys i va servir per modernitzar elements ornamentals, principalment. La voluntat des del consistori ara és fer que el passeig Marítim sigui més sostenible.
Els horts lúdics
Unió de Pagesos va demanar fa unes setmanes que Calonge no ubiqués els horts lúdics en sòl d’especial valor agrícola. Tot i això, el batlle afirma que Unió de Pagesos “no saben ni com és el projecte”. La voluntat del consistori és crear una quarantena d’horts lúdics en una parcel·la d’uns 6.000 m². Unió de Pagesos criticava l’accés a la finca, entre altres aspectes, però el batlle no creu que sigui un problema.
I tot i que es parlava d’una possible ingerència amb els pagesos que cultiven la seva propietat, Jordi Soler apunta que els horts lúdics estan destinats al consum propi i en cap cas es pot vendre el que se n’obtingui. A més, afegeix que l’ofici de pagès està patint un retorcés quan es parla de finques cultivades al municipi.
La gestió dels residus
Una de les problemàtiques del municipi és la gestió dels residus i les conductes incíviques que es produeixen en certs espais. Cal recordar que a Calonge es fa servir el sistema de recollida porta a porta i a Sant Antoni hi ha una recollida selectiva dels residus. El consistori va emprendre el sistema de porta a porta només a Calonge perquè a Sant Antoni hi ha una gran quantitat d’edificis que són de lloguer vacacional o segones residències. Davant les conductes incíviques d’alguns usuaris, el consistori va impulsar diverses iniciatives per millorar la recollida i el manteniment dels espais.
L’alcalde reconeix que hi ha un incivisme per part de diversos ciutadans del municipi. Tot i això, i gràcies al sistema porta a porta, Calonge ha pogut millorar la taxa de reciclatge fins al 40%. Jordi Soler és conscient, però, que cal lluitar contra aquest incivisme que apareix, sobretot, quan s’implementa el sistema porta a porta.
Jordi Soler descarta ampliar els dies de recollida a Calonge, però volen intensificar la neteja i el nombre de camions de recollida. Amb aquestes mesures volen millorar la gestió de residus i la neteja al municipi. Destaca, però, que aquests pics en la gestió dels residus es produeix sobretot durant els mesos d’estiu. A més, el batlle apunta que s’ha de fer un nou plec per la gestió de residus, ja que l’anterior es troba en una pròrroga d’un any.
El poble de llibres
Ja fa gairebé tres anys que Calonge es va convertir en el primer poble de llibres de Catalunya. I tot i que dues llibreries han tancat i se n’ha obert una de nova, Jordi Soler apunta que gràcies a aquest negocis s’està dinamitzant el centre de Calonge. “Aquesta iniciativa ha servit per impulsar la cultura i la rehabilitació del nucli antic de Calonge”, reconeix l’alcalde.
Un dels projectes que destaca Jordi Soler és l’arribada de la Fundació Finestres a Palamós. “El poble de llibres ha produït un efecte crida als municipis veïns”, reconeix el batlle. I tot i que els llibreters de Calonge han de seguir treballant en les seves propostes i singularitats, Jordi Soler afirma que el finançament de l’Ajuntament “es mantindrà”. Enguany la inversió serà d’uns 110.000 o 120.000 euros i la voluntat és que sigui igual pel pressupost del 2024.
Smart City
El projecte de Calonge Smart City va néixer entre el 2016-2017 i volia desenvolupar diversos projectes relacionats amb la tecnologia. Amb el canvi de govern el 2019 aquest desenvolupament, tal com explica Jordi Soler, va quedar aturat, però es va reiniciar l’octubre de 2020. Jordi Soler explica que a través d’una plataforma poden controlar la gestió de residus, els serveis municipals, temes cadastrals, inversió, entre altres.
La sequera i la gestió de l’aigua
Fa uns mesos que diversos municipis del Baix Empordà i la resta de Catalunya han d’aplicar diverses restriccions a causa de la sequera, i l’ús de l’aigua s’ha vist limitat. Hi ha persones, però, que han incomplert aquestes restriccions i Calonge i Sant Antoni no n’és una excepció. Jordi Soler destaca que s’han advertit als infractors i no ha calgut establir cap sanció.
Per part del consistori, una de les mesures que s’han aplicat per augmentar l’estalvi d’aigua un 82% durant el mes d’agost, ha estat l’eliminació del reg de les zones verdes. “Hi va haver un consens general en el poble, ja que ens trobàvem en una situació de sequera”, apunta el batlle.
L’activació del comerç
Sant Antoni és un nucli turístic on els comerços estan estretament vinculats. Un dels mals endèmics és aquesta estacionalització del turisme o el comerç electrònic que afecta el comerç local. Per això, Jordi Soler creu que l’especialització dels comerços és clau per continuar subsistint en municipis com Calonge i Sant Antoni.
Tot i això, durant els últims anys, segons apunta el batlle de Calonge i Sant Antoni, el teixit comerç va creixent. “El que tenim clar a Calonge i Sant Antoni és que s’hauria d’establir una relació de foment conjunta entre els municipis que es troben entre Palamós i Santa Cristina d’Aro”, apunta Jordi Soler.
