La foscor i la manca d’obstacles visuals són dos punts clau per poder gaudir de les llàgrimes de Sant Llorenç

Imatge destacada cedida per Francesc Pruneda (Astroempordà).
Falten pocs dies perquè arribi Sant Llorenç (12 d’agost) i un dels fenòmens que arriba per aquesta època de l’any són, precisament les llàgrimes de Sant Llorenç. L’observador i impulsor d’Astroempordà, Francesc Pruneda, explica que aquest fenomen, que es coneix també pel nom de Perseids, és una pluja d’estrelles. És a dir, al cel nocturn es poden observar estels fugaços durant un període concret de l’any. “De pluges d’estrelles se’n poden veure en altres èpoques de l’any, però una de les més conegudes és la que té lloc durant Sant Llorenç”, admet Pruneda.
 

La pluja dels Perseids es pot veure, habitualment, des del 17 de juliol fins al 24 d’agost. Tot i això, i tal com explica Francesc Pruneda, l’activitat durant aquest període no és la mateixa. Normalment, els dies en què es poden veure més estels fugaços són les nits d’entre l’11 i el 12 d’agost o el 12 i 13 d’agost. Enguany, l’observador destaca que la nit del 12 al 13 serà millor que l’anterior, ja que la llum de la lluna serà menor- el dia 9 d’agost hi ha lluna plena-.  

L’observació d’aquest fenomen

L’estiu fa que sigui més agradable anar a veure aquestes llàgrimes de Sant Llorenç. Francesc Pruneda detalla que calen dues coses per poder veure aquests estels. El primer és trobar un lloc fosc i, el segon, que no tingui gaires obstacles visuals.  

Per tant, espais com les platges aïllades properes a la Gola del Ter, la platja del Castell de Palamós o un camp enmig de les Gavarres – sense oblidar que ens trobem en una època en què el risc d’incendi és elevat – són llocs ideals per poder veure aquesta pluja d’estrelles.  

El repte de la fotografia

Cada cop més hi ha un seguiment d’aquests fenòmens. Tot i això, la fotografia és un repte quan parlem de capturar estels fugaços. “D’entrada és molt probable que no n’arribis a fotografiar cap”, reconeix Francesc Pruneda. Hi ha diversos factors a tenir en compte quan es vol fotografiar un fenomen d’aquest tipus. El primer és saber cap a on apuntar, ja que en el cel nocturn no se sap ben bé on ni quan caurà un estel fugaç. A més, el temps d’exposició de la llum de l’estel és molt curt i és complicat poder-lo capturar amb la càmera.  

Per això, el consell de Francesc Pruneda és aconseguir una càmera amb un objectiu que abasti força (de 18, 20 o, com a màxim 30 mil·límetres). Llavors haurem d’apuntar al cel, amb una sensibilitat ISO baixa, i disparar uns quants segons per mirar de capturar la llum d’algun estel. Francesc Pruneda, reconeix, però, que el millor que es pot fer durant una pluja d’estels és gaudir del cel. 

Els fenòmens astronòmics que ens esperen

Les llàgrimes de Sant Llorenç són un fenomen habitual a l’estiu, però hi ha altres fets astronòmics que podrem viure durant els propers anys. Abans que acabi el 2025 hi haurà dues pluges d’estels més: el 17 de novembre i el 6 de desembre. Aquest 7 de setembre hi haurà un eclipsi de lluna del qual només en veurem el final. 

Ja el 12 d’agost del 2026 hi haurà un eclipsi de sol total que es veurà des de gran part d’Espanya. Posteriorment, el 2027 i el 2028 hi haurà més eclipsis de sol, però Francesc Pruneda admet que no seran tan impressionants com el de l’any que ve.  

Francesc Pruneda explica que cada cop més són les persones que s’animen a seguir i gaudir d’aquests fenòmens astronòmics. Afegeix, a més, que les xarxes socials han fet recuperar l’interès i la curiositat de la població general per aquest tipus de fenòmens. “Podríem dir que l’astronomia és una ciència que cau simpàtica”, acaba Pruneda. 

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

L’Empordà hauria de multiplicar per 20 les energies renovables, segons els plans de la Generalitat

L’Empordà es prepara per un canvi profund: haurà de multiplicar per 20 la producció d’energies renovables segons la planificació del Govern. El territori, fins ara al marge d’aquests projectes, es converteix en clau per a la transició energètica. Però el desplegament genera debat entre la necessitat de produir energia neta i l’impacte sobre el paisatge, l’agricultura i el model econòmic. El repte és majúscul i el consens, encara lluny.

Diversos municipis del Baix Empordà demanen millores per a les urbanitzacions no recepcionades i amb dèficits urbanístics

Un 10% de la població catalana viu en urbanitzacions que actualment no es troben recepcionades.

Quan el Baix Empordà encara tenia trens

El Baix Empordà va arribar a estar connectat amb línies de ferrocarril de via estreta durant el final del segle XIX i principis del segle XX, per on hi circulaven els trens coneguts com a Carrilets.

La bretxa salarial, els feminicidis i l’atenció a les dones continuen marcant el 8M

Des de Ràdio Capital obrim l’òptica per analitzar diversos aspectes que afecten a les dones i a la promoció de la igualtat durant la resta de l’any.