La justícia a les comarques gironines té “un greu problema de manca de personal” i ha “perdut reforços” amb el nou model organitzatiu. La presidenta del TSJC, Mercè Caso, ha subratllat que la llei de mesures en matèria d’eficiència és un “bon model” però que ha topat amb què la plantilla a l’administració de justícia no és “suficient”. A banda dels funcionaris, a la demarcació s’hi suma la mobilitat dels jutges. El president de l’Audiència, Adolfo García Morales, ha exposat que de les 84 places, 20 no estan ocupades per jutges titulars, sinó per substituts, i ha afirmat que és “horripilant” tenir tantes “cadires buides”. Per això, la sala de govern del TSJC insisteix a demanar un complement per als jutges i magistrats de Catalunya.
L’aplicació de l’anomenada Llei d’eficiència ha suposat un canvi organitzatiu a l’administració de justícia. L’objectiu és optimitzar recursos i adaptar-la als reptes socials i tecnològics actuals. A la pràctica, les mesures s’han traduït en una nova estructura judicial: els tribunals d’instància, que han substituït el model tradicional per una organització col·legiada. És a dir, si abans cada jutjat o òrgan tenia una estructura i funcionaris propis, ara hi ha oficines judicials que centralitzen els serveis comuns que abasten les diferents jurisdiccions.
“Els partits judicials s’han mantingut igual, però el que ha canviat ha estat la forma d’organitzar-nos. Ara tenim un tribunal d’instància que té diferents seccions”, ha concretat Caso. La presidenta del TSJC ha remarcat que ara estan avaluant com està funcionat aquest desplegament i, tot i que precisa que encara és “una mica aviat” per treure conclusions definitives, assenyala que el nou model ha topat amb la realitat de l’administració de justícia, que és la manca de recursos.
Segons Mercè Caso, el nou model és un “bon model” sobre el paper, perquè tendeix a l’especialització i a la flexibilització, però la realitat és que no són “suficients” funcionaris, jutges ni lletrats de l’administració de justícia. “El problema que tenim és que ens trobem que hem perdut reforços de funcionaris i no són suficients”, ha indicat. “Si jo pogués definir quins són els problemes estructurals que té Catalunya, i Girona en particular, és un problema greu de manca de funcionaris”, ha asseverat.
La implantació del nou model organitzatiu ha suposat “reestructurar” totes les oficines i, mentre s’han resolt els trasllats i impulsat el procés d’estabilització de places, s’han “escurçat reforços que abans eren pràcticament estructurals, no conjunturals”. Caso ha afirmat que tenen el compromís del Departament de Justícia -responsable d’aquesta plantilla de funcionaris- per “tornar a col·locar aquests reforços”: “Però a hores d’ara això encara no ha estat així i no comptem amb la plenitud dels reforços de funcionaris”.
La presidenta del TSJC alerta que això, sumat a l’increment del nombre de casos que arriben a la justícia, complica una resposta ràpida i eficaç de cara a la ciutadania. A les comarques gironines, a més, també s’hi afegeix un dels problemes endèmics, que és la mobilitat de jutges que arriben en primer destí sortint de l’escola judicial i que, després d’un any de ser aquí, marxen a altres llocs.
Falta de jutges titulars
El president de l’Audiència de Girona, Adolfo García Morales, ha assegurat que és “horripilant” tenir tantes “cadires buides” i que no estan ocupades per jutges titulars. Segons ha exposat, de les 84 places que hi ha a les comarques gironines, una quarta part “estan buides”: “Vol dir que no tenen jutge titular i que el que tenen és un jutge substitut, un jutge interí, que està fent la seva feina perfectament, però que no oblidem que, al cap i a la fi, és un jutge interí”.
A més, García Morales ha explicat que d’ara i fins a l’any vinent la situació no anirà a millor, perquè la següent fornada de jutges no sortirà de l’escola fins a principis del 2027. Per això, la sala de govern del TSJC insisteix amb reclamar un complement per als jutges que treballen a les comarques gironines, que podria incentivar que estiguin més temps al destí. Caso ha recordat que el preu de la vida és més car a Catalunya que a altres llocs de l’Estat i que millorar les condicions econòmiques podria contribuir a consolidar la plantilla.
Un altre escull és la sobrecàrrega de feina als òrgans judicials de la demarcació, agreujada en els darrers anys. A tall d’exemple, García Morales ha posat les seccions civils de l’Audiència, que des de la pandèmia fins a l’actualitat ha triplicat el nombre d’assumptes, passant de 200 per magistrat a més de 600. Per això, el TSJC també reclama a l’Estat que faci una convocatòria extraordinària d’oposicions per augmentar la plantilla de jutges, també a través del quart torn.
La sala de govern del TSJC s’ha reunit aquest dimarts a l’Audiència de Girona, en les habituals visites descentralitzades per prendre el pols de la justícia arreu del territori i recollir “quines són les problemàtiques concretes”. Caso ha posat com a exemple els jutjats de Santa Coloma de Farners, que estan “en dos edificis inacceptables” i que “no estan ni a la vora”. “Això no és digne i són situacions que no podem permetre avui en dia en una societat moderna com la que tenim”, ha dit. Fa dos mesos, el Departament va anunciar que la previsió és que les obres del nou edifici judicial, llargament reclamant, comencin el primer semestre del 2028 i que la seu entri en servei el 2030.
Nous òrgans
La sala de govern del TSJC continua reivindicant que a les comarques gironines cal crear nou places més, prioritzant-ne una a Figueres, una a Santa Coloma de Farners, una a Olot i dues a la secció civil del tribunal d’instància de Girona. Les darreres notícies és que la voluntat del ministeri és publicar-les al llarg d’any: “Pensàvem que podia ser al primer semestre, però ja se’ns està acabant”.
“Per tant, pensem que sí, que poden sortir aquestes nou places per a la demarcació enguany, però això no està a les nostres mans”, ha afegit. Amb tot, i amb la línia de la situació descrita pel president de l’Audiència, Caso indica que el “problema” ja no és tant si comptar amb aquestes places, sinó en “com s’han d’omplir”. “El problema és d’on traurem aquests nou jutges nous”, ha conclòs.
