La Llera del Ter: trenta anys d’una petita joia empordanesa

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La Llera del Ter: trenta anys d'una petita joia empordanesa
Loading
/

 Bon dia, estimats oients de Ràdio Capital. Avui el meu comentari és una recomanació, eh, que té a veure amb el món de les revistes locals. Eh, aquest petit tresor que, que tenim, eh, a casa nostra i a tots els Països Catalans, que és que, eh, hi ha una gran tradició de, de revista local, de petit paper. De vegades és un simple full volant, un díptic Etcètera. Però són publicacions, eh, fetes, eh, amb molta cura i que, eh, recullen la història i les històries de, de, de llocs molt petits, eh, però la recullen de ben a prop.

És a dir, eh, el fet de fer una publicació local és una manera d’estar, mm, molt a prop, molt arran de la veritat del lloc, de les persones que hi viuen, les que hi van viure, l’arquitectura, el paisatge, la gastronomia, etcètera. Eh, teniu un arxiu digital, que és l’arxiu de premsa comarcal, que de seguida que entreu a Internet el veureu. Eh, és una mica abassegador perquè hi trobareu de tot i més, eh, però paga molt la pena. Això sí, heu de tenir temps. Anar espiolant, anar veient aquesta revista, l’altra, aquell fulletó, aquest poble, aquest barri, aquella raconada. De vegades són agrupacions culturals. Eh, en fi, tot un tresor us deia al principi que paga la pena, eh, fullejar. I en aquest sentit us en volia recomanar una de revista, eh, que l’any que som, eh, ja té trenta anys, que és la revista, eh, la Llera del Ter. La Llera del Ter és un petit, eh, eh, com ho diríem? Una petita joia. Jo us la recomano que la busqueu en paper.

La trobareu gratuïta, doncs, a molts establiments d’aquests dotze pobles de la Llera del Ter. Per entendre’ns, eh, ells es fan dir, això és, és… A mi m’agrada, es fan dir els pobles empordanesos del Gironès o els pobles de l’Empordà del Gironès. Ja sabeu, eh, Celrà, Bordils, Flaçà, Sant Jordi, etcètera. Són una dotzena de pobles agrupats sota aquest paraiga de, eh, la Llera del Ter, mm, i que té forma de revista. Eh, la revista té, té un aparell gràfic espectacular. Hi ha una trentena llarga de col·laboradors. Hi trobareu entrevistes, hi trobareu reculls històrics.

Eh, de vegades hi ha petites investigacions, hi ha monogràfics, eh, sobre artistes, sobre receptes, sobre una mica de tot. Una mica es, es tracta de, mm, encapsular tot aquest cosmos d’aquests pobles que viuen entre el Ter i les Gavarres. I la manera d’abordar-ho, ja us ho dic, és, és des d’una sensibilitat i des d’una, una estima per tot allò que toquen, que és, eh, encomiable. En cas que no la trobeu en paper, la Llera del Ter, eh, si entreu a Internet, una vegada més, us podreu descarregar tots els PDFs, eh, d’aquests trenta anys de publicació. Va parar res, va parar quatre o cinc anys l’any 2011, però vull dir, hi ha una continuïtat i hi ha una quantitat de coses recollides que paga molt la pena i que ajuden a entendre aquest petit, mm, com ho diríem, aquesta petita zona, eh, que ni carn ni peix, perquè no se sap si és Gironès, si és Empordà Mmm, etcètera, eh, però que precisament aquesta és la seva gràcia. I quan entres o hi entres a través de la revista La Llera del Ter, te n’adones que, com a tot arreu, hi ha un pòsit, no? Cultural, històric, eh, i social espectacular. Vinga, va, que passeu un bon dia. Gràcies.

- Publicitat -

Més àudios