La radiació solar ha augmentat entre un 8 i un 10% en els darrers cinquanta anys. Ho confirma el Grup de Física Ambiental de la Universitat de Girona, que analitza l’evolució de la insolació i la nuvolositat des dels anys noranta. Segons les dades recollides, la radiació creix prop d’un 2% cada dècada, un patró que també s’ha detectat a Europa i als Estats Units.
Els investigadors prenen mesures diàries des del laboratori instal·lat al terrat de l’Escola Politècnica Superior. El físic i professor Josep Calbó, especialitzat en ciències de l’atmosfera i canvi climàtic, explica que els valors anuals poden variar, però la tendència és clara a llarg termini. Entre 1950 i 1980 hi va haver un període d’enfosquiment. Des dels anys vuitanta, però, s’ha produït un “abrillantament” que ha fet créixer la radiació.
Les causes principals són dues. D’una banda, l’atmosfera és més neta que fa mig segle. A mitjans del segle passat es cremaven més combustibles i hi havia menys filtres als vehicles i a la indústria. Les noves normatives ambientals han reduït la contaminació i això ha fet que la radiació arribi amb més intensitat. De l’altra, al Mediterrani hi ha menys nuvolositat a causa dels canvis en la circulació atmosfèrica. Els investigadors assenyalen que l’anticicló subtropical del nord d’Àfrica tendeix a pujar de latitud i això redueix la formació de núvols.
Aquest augment pot tenir conseqüències directes. El clima mediterrani podria transformar-se i tant humans com plantes i animals es veurien obligats a adaptar-se. Segons Calbó, un excés de radiació podria fer augmentar les temperatures i provocar patiment en la salut de les persones i en els ecosistemes.
Tot i així, l’increment de radiació també té una part positiva. La producció d’energia solar es podria veure beneficiada. Els investigadors, però, remarquen la necessitat de continuar estudiant aquestes tendències per entendre millor el sistema climàtic i els seus efectes a llarg termini sobre la societat.