Publicitat

Ràdio Capital ha seguit una visita guiada que organitza Begur pels espais més interessant de l’arquitectura i la cultura indiana al municipi.

Vam anar seguint la guia oficial de Begur, Sandra Bisbe, acompanyat d’unes altres deu persones, i vam posar el micròfon. Bisbe va començar posant el context de l’època indiana als visitants.

Vam començar la ruta però al cap de res ens vam aturar perquè la SandraBisbe havia de fer un aclariment.

Estàvem a la casa de Santiago Mauri Carreras, que va marxar a Cuba amb el seu germà, que va obrir un basar que venia armes i vestits per l’exèrcit a Cuba. Què passava quan tornaven?

Quina era la pregunta? Escoltem-la.

Quan l’indià Santiago Mauri Carreras va tornar, hi havia una dona que volia saber si en Santiago s’havia fixat en ella. I va preguntar a un amic que tenien en comú per saber si s’havia fixat en ella. L’amic escriu aquesta carta a Santiago, que es conserva a l’arxiu de Begur.

Quina particularitat té aquesta casa indiana?

A partir d’aquí ja vam seguir caminant fins als jardins de les cases de Pere Roger i la casa de Vicenç Ferrer Bataller.

Des del camí del mar, vèiem les cases de tons salmons i tons ocres que eren propietat de Pere Roger i de Vicenç Ferrer, uns indians que van introduir una modernitat important en l’urbanisme de Begur: per primer cop tenien un jardí

A més de portar els jardins, van portar-hi plantes exòtiques com palmeres o caquiers i animals com els micos o els lloros. De fet, tenim una carta que ho demostra

Saps quant de temps podien tardar les cartes per anar fins a Amèrica? Potser mig any, si tot anava bé. Anaven en vaixell de vela i habitualment patien tempestes o atacs corsaris.

Si els viatges s’allargaven havien de racionalitzar el menjar i els primers que rebien eren els de tercera classe, els que havien pagat menys. Ho demostra una nova carta.

Com continuaven aquests viatges a alta mar? Quan tornen tenien nostàlgia dels millors anys de la seva vida: malecón de l’havana, el port, les plantacions de sucre…

N’hi havia que havien arribat a marxar amb 15 anys, quan l’enviaven perquè aquí a Catalunya no se’n sortien econòmicament. Marxaven precisament a l’edat en què havien de començar el servei militar. La guia Sandra Bisbe explica com s’ho feien:

Hem seguit avançant en la ruta, ara arribant a una de les poques cases d’estil modernista, la casa Vicenç Ferrer. En aquest lloc, es pot veure molt bé què passava quan la dona d’un indià quedava vídua. El mateix indià ho especificava al testament…

Això feia que les dones estiguessin molt controlades, tant per la seva família com la del difunt. Per això la vídua de Vicenç Ferrer va decidir construir una façana davant del que era el pati de la casa.

Els indians, acostumats a les tertúlies i cafès, van voler fer un Casino. Per això, l’indià Carreras va cedir el terreny per fer-ho, però van utilitzar un material que a dia d’avui estaria prohibidíssim…

Arribem a Can Sora: una casa amb una gran història darrere. L’home està malalt i mor a Begur, i la vídua… es queda sola amb tots els negocis del marit i set criatures. Aquesta era una situació habitual, però com que les dones no rebien educació reglada sovint acabaven perdent-ho tot.

Però no va ser el cas d’aquesta dona valenta que va aconseguir rendibilitzar els negocis del seu marit difunt.

Finalment, ens situem en l’última casa indiana de Begur, del 1902. L’enveja del poble: panta baixa, trencadís, treball de ferro forjat. Però casualment estava davant del casino dels obrers, i els comentaris eren inevitables…

Es tracta d’una visita guiada  que es pot fer al llarg de la Fira d’Indians. L’imparteix Sandra Bisbe, i per la fira té la peculiaritat que està teatralitzada a càrrec del grup de teatre Mutis, que interpretarà l’indià i les diferents persones del seu entorn. Dissabte i diumenge: a les 11 i a les 5 de la tarda.

Publicitat