La sequera, el Conservatori del Litoral, la gestió de residus i el Macroparc Eòlic, entre altres temes han marcat el debat dels candidats a les llistes de Girona per les eleccions d’aquest diumenge 12 de maig. Al debat hi han participat el número 2 de la candidatura del Partit Popular, Daniel Ruiz (PP); el número 3 de la candidatura de Comuns Sumar per Girona, Jordi Lloveras (Comuns Sumar); també de la segona candidata de la Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra, Montserrat Vinyets (CUP); la candidata número 5 de Junts+Carles Puigdemont per Catalunya, Maite Selva (Junts + Carles Puigdemont per Catalunya); la candidata 3 d’Esquerra Republicana per Girona, Anna Torrentà (ERC); i la candidata 3 del Partit Socialista de Catalunya per Girona, Mònica Ríos.
La gestió de la sequera
Una de les problemàtiques que ha afectat la zona del Baix Empordà i les comarques gironines ha estat la sequera i la gestió que se n’ha fet. Daniel Ruiz (PP) ha criticat frontalment la gestió que se n’ha fet d’aquesta sequera. Ha posat d’exemple la proposta que van fer des del sector hoteler de Lloret de Mar amb la dessaladora portàtil, “la política d’aquest govern és anar en contra de la iniciativa ciutadana”, apunta el candidat del PP. A més, ha criticat la manca d’inversió per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, que gestiona el Govern, durant els darrers anys. Per això, posen sobre la taula diverses propostes per pal·liar els efectes d’aquesta sequera.
El candidat de Sumar-Comuns, Jordi Lloveras, ha destacat que la instal·lació de dessaladores és una solució a curt termini. “Hem actuat de pressa i sense previsió”, apunta del candidat. Per això, des de la seva formació volen desplegar l’ús de l’aigua freàtica per diversos usos, fomentar la municipalització de l’aigua i, a més, treballar per arreglar la xarxa d’aigua. Ha criticat la posició que ha pres el sector públic davant la mancança d’aigua per part de la pagesia i la voluntat de permanència del sector turístic.
Montserrat Vinyets (CUP) ha volgut recordar que en aquesta darrera legislatura s’ha actuat “de pressa” i “sense previsió”, tot i les alertes que han fet els diversos experts. Ha criticat les actuacions que es van fer de manera posterior a la sequera que es va produir l’any 2008 i els efectes econòmics i mediambientals que va suposar. La candidata, per això, proposa apostar per la nova cultura de l’aigua, limitar l’aigua en el sector turístic, promoure la municipalització de l’aigua, entre altres propostes.
La candidata de Junts, Maite Selva, també s’ha sumat a la crítica de manca de gestió per part del Govern durant els darrers anys de sequera. A més, ha remarcat que hi ha dues grans obres de dessalinitzadores que no s’estan impulsant per rebaixar els efectes de la sequera.
Anna Torrentà, la candidata d’Esquerra Republicana (partit que ha estat al capdavant del Govern) ha respost les crítiques orientades a la resta de partits i critica la falta de voluntat política per aprovar els pressupostos que s’havia de dur a terme el passat mes de març. Ha destacat la cruesa d’aquesta sequera i la manca de planificació de construcció de grans infraestructures per part dels anteriors Governs. Tot i això, ha proposat diverses mesures que cal impulsar a curt termini per pal·liar els efectes de la sequera.
Mònica Ríos, candidata del PSC, ha volgut destacar les propostes que volen tirar endavant des de la seva formació: impulsaran una nova dessaladora per donar servei a la Costa Brava centre, donar més inversió en aquesta zona per fomentar la bona gestió de l’aigua a la zona, posar innovació en els sistemes de reg de la zona del Baix Empordà, entre altres aspectes.
Maite Selva (Junts) ha volgut criticar que “molta feina”, quan es parla de gestió de l’aigua i la sequera, acaba imposada als ajuntaments a través de la implementació de mesures restrictives i sancions, “que no ens ajuden”. Anna Torrentà ha respost a Selva recordant que els consistoris reben moltes més ajudes durant aquests darrers anys i que, a més, s’estan fent ajustaments al pla de sequera que estava aprovat. Torrentà ha destacat també que la gestió de l’Agència Catalana de l’Aigua fa únicament 3 anys que està gestionada pel Govern.
Daniel Ruiz (PP) ha criticat la improvisació d’aquest Govern davant la sequera. Però Anna Torrentà li ha recordat que refer els plans de sequera “no vol dir que no se sàpiga gestionar la situació”. A més, destaca que cal mantenir converses amb els diversos sectors afectats. Anna Torrentà, a més, ha recordat que ERC ha volgut retirar el trasvassament de l’aigua del Ter a l’àrea metropolitana de Barcelona. Mònica Ríos (PSC) apunta, però, que no s’ha de carregar tota la feina als ajuntaments i reconèixer “quan s’han comès errors”.
Els boscos i els incendis
S’acosta l’estiu i el Baix Empordà i les comarques gironines tenen una gran quantitat de massa forestal que amb la manca de pluges s’ha vist greument afectada pel risc d’incendi. Daniel Ruiz (PP) ha destacat que gran part de la massa forestal és propietat privada, però caldria que gestionessin de manera conjunta amb l’administració aquestes zones de massa forestal per mirar de pal·liar un possible risc d’incendi. Per això, proposa la creació de línies d’ajudes i subvencions per fomentar la neteja dels boscos, entre altres mesures.
Jordi Lloveras (Comuns-Sumar) recorda que cal fomentar l’ecologisme per mirar de pal·liar el possible risc d’incendi en aquestes zones boscoses. “Cal un canvi en les polítiques ambientals”, apunta el candidat. Aquest canvi de mentalitat ens ajudarà a actuar davant aquest canvi climàtic, evitant sobrecarregar els propietaris i, també els ajuntaments.
La candidata de la CUP, Montserrat Vinyets, apunta que cal “una gestió forestal eficient i seriosa”. Per això, critica la gestió que n’ha fet el Govern fins fa poc. Per això, apunta que per gestionar grans masses forestals caldria la municipalització d’aquest servei de gestió forestal. A més, ha criticat l’orientació basada en el turisme que està prenent la societat catalana.
Maite Selva (Junts) apunta que les mesures que cal prendre per gestionar aquesta massa forestal passa per controlar aquesta massa forestal i veure com cal administrar l’aigua disponible. Pel que fa a la visió d’Anna Torrentà (ERC), creu que la gestió forestal ha de ser “integral” i que l’ús del bosc ha canviat en els darrers anys, “hi ha boscos més bruts”. També ha volgut destacar la importància de reaprofitar i gestionar bé l’aigua en aquestes masses forestals. La candidata del PSC, Mònica Ríos, apunta que cal una gestió i planificació dels boscos per promoure l’ús de la biomassa com a recurs energètic.
La creació del Macroparc Èolic Marí
Un dels projectes que ha comportat una oposició frontal amb diversos agents del territori és el Macorparc Eòlic Marí que es vol instal·lar a la zona del golf de Roses. Daniel Ruiz (PP) destaca que la seva formació va ser una de les primeres a posicionar-se en contra del projecte. “La ciutadania afectada no creu en aquest projecte”, apunta Ruiz.
Jordi Lloveras (Sumar-Comuns) ha recordat que en el sistema d’energies renovables a comarques gironines “anem tard i malament”. Tot i això, la formació creu que cal impulsar estudis i anàlisis per saber quins poden ser els impactes que pot generar un Macroparc Eòlic com aquest. “Com a grup ens falta aquesta informació tècnica per poder-nos posicionar a favor o en contra, sempre tenint en compte que repercuteixi de manera positiva en el territori”, explica Lloveras.
Montserrat Vinyets (CUP) també és una de les formacions que s’ha posicionat en contra al parlar d’aquest projecte. Tenen en compte la visió dels científics que apunten que el golf de Roses no és una zona adequada per col·locar aquests molins. A més critiquen que els beneficis aniran cap al sector privat, sense revertir en el territori. “Estem a favor d’una transició energètica, però no d’aquesta manera”, apunta la candidata de la CUP.
La candidata de Junts, Maite Selva, ha tornat a criticar la gestió que ha fet de la gestió energètica que ha fet el Govern en els darrers mesos. “Volem parlar amb el territori”, admet la candidata, “perquè el territori hi té molt a dir”.
Anna Torrentà, d’Esquerra Republicana, admet que cal impulsar un pla que ajudi a planificar els usos del territori, fet de manera conjunta amb els agents de la zona. Admet que el pla que permet fer aquest Macroparc Eòlic ve donat del Govern de Madrid i, que s’ha aconseguit reduir en diverses hectàrees. “De moment, estem presentant al·legacions perquè s’hi creï un projecte que beneficiï el territori”, apunta la candidata d’ERC.
Mònica Ríos (PSC), reconeix que les comarques gironines es troba a la cua en producció d’energies renovables, per això, cal un impuls a aquest tipus d’energies. “Les comarques gironines té potencial quan parlem d’energies renovables”, admet Mònica Ríos. Per això, cal concebre aquest projecte de transició ecològica en consonància amb el respecte cap al territori.
El projecte de Ràdio Liberty
Un dels projectes que encara està encallat a la comarca del Baix Empordà és la zona de Ràdio Liberty. Daniel Ruiz (PP) apunta que és un projecte històric pel qual caldria lluitar i apostar. Per això, donaran suport a qualsevol iniciativa que serveixi per crear una zona museística a la zona pel paper fonamental que va jugar a la zona. Jordi Lloveras (Sumar-Comuns) també creu que cal preservar aquest patrimoni tant cultural com patrimonial i natural de la zona.
Montserrat Vinyets (CUP) ha criticat la visió donada des del PP referint-se a aquest espai com a “preservació de la democràcia”. Destaca que les antenes es van fer en època franquista i creu que “cal fer net” sobre aquests projectes impulsats pel règim. Per això, la candidata el voldria situar com a espai de memòria històrica.
Maite Selva, candidata de Junts, apunta que l’espai de Ràdio Liberty es troba totalment abandonat. Per això, coincideix amb la resta de candidats i creu que s’ha de museïtzar i renaturalitzar. “Cal que la Generalitat hi inverteixi”, admet Maite Selva. A més, apunta que les administracions que tenen competències relacionades amb Ràdio Liberty cal que es posin d’acord.
La candidata d’ERC, Anna Torrentà, es mostra d’acord amb la resta de candidats i preservar aquest espai integrat en l’entorn on es troba. Apunta, a més, que l’Ajuntament de Pals -que hi té competències- necessita ajuda per gestionar aquest Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Mònica Ríos (PSC) va ser una de les formacions que va presentar propostes al Govern per mirar de preservar aquest edifici i que es fes un projecte museístic i promoure una partida per impulsar la zona. “Però hem de continuar defensant aquest espai”, admet la candidata.
L’impuls del Conservatori del Litoral
Un dels projectes que s’ha volgut impulsar des de la zona de la costa ha estat la creació del Conservatori del Litoral que ajudaria a preservar aquestes zones naturals de projectes edificables. Daniel Ruiz (PP) apunta que caldrà veure com afecta a nivell legislatiu l’aplicació d’aquest projecte i veure que no hi hagi interferències entre administracions. Jordi Lloveras (Sumar-Comuns) apunta que el Conservatori del Litoral ja és una realitat “però falta que el dotin de recursos”. Admet que és una eina fonamental per promoure la conservació d’aquesta zona litoral i protegir les zones verges del litoral català.
Montserrat Vinyets (CUP) apunta la manca de planificació davant la creació d’aquest Conservatori del Litoral. “Des de la CUP hi hem volgut treballar”, però no ho han pogut gestionar per la falta de predisposició de dedicar-hi una partida. Maite Selva (Junts) reconeix que aquesta és una eina que tots els municipis “necessiten”.
Anna Torrentà (ERC), admet que el Conservatori del Litoral ha de ser una eina molt útil per mirar de pal·liar els efectes de la urbanització i els projectes que encara no s’han desenvolupat arreu del territori litoral. “Ja s’ha treballat per tirar enrere diversos habitatges que estan previstos”, tot i que hi ha hagut diverses sentències que han anul·lat desclassificacions de terreny del Pla Director Urbanístic. La candidata del PSC, Mònica Ríos, apunta que s’ha d’intentar preservar aquestes zones del litroal amb aquesta nova llei del Conservatori del Litoral.
La gestió dels residus a la comarca
Durant aquesta legislatura s’ha procedit a tancar l’abocador i la planta de tractament de Solius (a Santa Cristina d’Aro), però també s’ha treballat en el buidatge de l’abocador de Vacamorta (a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura). Daniel Ruiz (PP) ha tornat a criticar la gestió feta per part del Govern de la Generalitat pel que fa a la gestió de residus a la comarca.
Jordi Lloveras (Sumar-Comuns) ha destacat que pel que fa a l’abocador de Solius cal diferenciar-ne la voluntat de procedir el tancament d’una instal·lació que és “contaminant” pel territori i en el qual s’havia de complir una sentència, però des de la formació creuen que la planta de tractament podria continuar funcionant com una planta de triatge per donar una solució a la comarca pel que fa a la gestió de residus. “Sempre, però actualitzant-la a les demandes de gestió de residus actuals”, apunta el candidat. Ha criticat, però, la mala gestió dels ajuntaments en aquest aspecte durant els darrers anys. Pel que fa a l’abocador de Vacamorta, admet que el procés de buidatge va “excessivament” lenta.
Pel que fa a la candidata de la CUP, Montserrat Vinyets, també ha criticat la gestió dels residus a la comarca, a les comarques gironines o a Catalunya. La candidata admet que s’està anant molt lent, tant en el buidatge de Vacamorta com del tancament de Solius. Remarca, també, que caldria “que s’assumissin les responsabilitats pertinents”.
Maite Selva (Junts) apunta que per poder avançar cap a un nou model de gestió de residus caldria crear una nova planta de tractament de totes les fraccions en un punt centralitzat del Baix Empordà i una altra del tractament de totes les fraccions a la zona sud per poder reduir els costos que actualment suposen pels municipis i els ciutadans tractar aquests residus fora de la comarca.
La candidata d’ERC, Anna Torrentà, critica la mala gestió que s’ha fet tant amb el tancament de l’abocador de Solius com amb buidatge de Vacamorta que han fet els anteriors Governs. “No ha estat fins l’arribada d’Esquerra al capdavant de la Generalitat que s’han tirat endavant aquests dos processos”, apunta Anna Torrentà. Admet que tots dos processos són lents.
Mònica Ríos (PSC), però, ha criticat la gestió que n’ha fet Esquerra d’aquest tancament de Solius, “ja que s’ha posat tot el pes d’aquest tancament als ajuntaments de la comarca i els que formen part del Consorci”. A més, ha criticat que no es va avisar als consistoris sobre aquest tancament. “Els ajuntaments han de transportar els residus en abocadors que es troben lluny i qui ha d’assumir aquest cost al final són els ciutadans”, apunta Mònica Ríos.
L’habitatge al Baix Empordà i les comarques gironines
Una de les altres problemàtiques que ha afectat la comarca en els darrers anys ha estat la manca d’habitatge per diversos col·lectius i la proliferació dels apartaments turístics, creant àrees tensionades d’habitatge que s’han vist limitades amb la darrera normativa impulsada des de les administracions. Daniel Ruiz (PP) defensen el turisme, “ja que és un dels motors econòmics de la província”. Per això, creu que la problemàtica de l’habitatge prové de la mala gestió del Govern de la Generalitat i no del sector turístic.
Pel que fa al candidat de Sumar-Comuns, Jordi Lloveras, apunta que calen mesures per combatre el frau en aquest sector de l’habitatge, un control en el preu dels lloguers, disposar d’un règim sancionador quan es parla del mercat del lloguer, posar en marxa una immobiliària pública per fomentar les ofertes en el mercat d’habitatge i fer un pla director de pisos d’ús turístic a les comarques gironines, entre altres mesures.
Montserrat Vinyets (CUP) apunta que fa més de 40 anys que no s’ha treballat en el parc públic d’habitatge. A més, recorda que les lleis impulsades des del Parlament de Catalunya per regular el lloguer d’habitatges han estat impugnades pel Partit Socialista i el Partit Popular a nivell espanyol. Per això, critica la usurpació de competències per part d’aquestes dues formacions en legislacions “que provenen del consens” del Parlament català.
Maite Selva (Junts) apunta que l’últim decret impulsat des del Parlament s’ha fet “d’esquena” als Ajuntaments. “Cal que es compti amb l’opinió de les poblacions afectades”, explica la candidata. Anna Torrentà (ERC) ha contraposat la visió de Maite Selva, ja que apunta que limitar els preus del lloguer ajuda a promoure l’habitatge i que no recaigui el pes únicament en la construcció de nous habitatges.
Mònica Ríos (PSC) apunta que no estan en contra de la regulació de l’habitatge, però des del Govern espanyol van creure necessari “orientar-ho” d’una manera diferent a la qual es proposava des del Parlament. “La problemàtica de l’habitatge és general, però cada municipi presenta el seu cas particular”, explica Mònica Ríos. Per això, proposen ampliar el parc públic d’habitatge, construir nou habitatge de lloguer accessible, impulsar un pla de renovació d’habitatges a Catalunya, entre altres mesures.
Una mobilitat complexa
Durant la darrera legislatura s’ha treballat per incloure el Baix Empordà a l’Àrea de Transport Metropolità de Girona per intentar fomentar l’ús del transport públic. Tot i això, és evident la mancança que existeix a la comarca quan es parla d’aquest tipus de transport (poques freqüències d’autobusos, municipis mal connectats, no existeix interconnexió amb altres mitjans de transport, entre altres). Una de les propostes que segueix a l’aire és la creació d’un tren-tram per unir la Costa Brava.
Daniel Ruiz (PP) creu que és positiu connectar els ciutadans a través del transport públic. I davant aquest projecte de tren-tram, la formació no s’hi oposa i felicita la proposta sorgida dels ciutadans, però reconeix que caldria treballar el projecte. Pel que fa a Jordi Lloveras (Sumars-Comuns), també creu que és bo promoure la incorporació de la comarca a l’ATM i es mostra a favor de la creació d’aquest tren-tram.
Montserrat Vinyets (CUP) creu que amb la incorporació de la comarca a l’ATM es podrà connectar millor amb altres transports com podria ser el tren. Pel que fa al projecte del tren-tram s’hi mostren a favor i creu que són “molt necessaris” pel territori. Maite Selva (Junts) apunta que els alcaldes de la comarca han reclamat una millora del transport públic. Apunta que per al tren-tram encara calen els estudis de viabilitat i veure els possibles impactes que tindria aquest projecte en el territori.
Anna Torrentà (ERC) admet que cal fer una aposta pel transport públic perquè és “una eina de cohesió social, vertebració territorial i descarbonització”. A més, destaca la rellevància de crear projectes, com el bus a demanda, per connectar millor els diversos transports a les comarques gironines. Mònica Ríos (PSC) coincideix a dir que cal prioritzar el transport públic amb diverses propostes.
Seguretat al Baix Empordà
Alguns municipis de la comarca, com Calonge i Sant Antoni o la Bisbal d’Empordà, han reclamat millores en la seguretat ciutadana a causa d’alguns robatoris. Daniel Ruiz (PP) creu que arreu de Catalunya hi ha un problema greu “amb la inseguretat” per la falta de recursos i, altre cop, per la “mala gestió” de la Generalitat. Per això, proposen una millor coordinació, recursos i entesa amb els cossos policials, entre altres mesures, amb un pla de xoc.
Jordi Lloveras (Sumar – Comuns) descarta que hi hagi una relació estreta entre la inseguretat i la immigració, “hem de ser curosos i vigilar amb aquests discursos que s’alimenten de la por”. Davant la multireincidència apunta que és per una mancança d’efectius en els jutjats. I, a més, creu que caldria posar més atenció a l’augment de l’extrema dreta i les seves polítiques, “parlin castellà o català”. Per això, proposen dotar de recursos als cossos de Mossos d’Esquadra, promoure un procediment d’intervenció del cos de Mossos amb relació al dret a l’habitatge, millorar els protocols en cas de violència masclista, entre altres propostes.
La candidata de la CUP, Montserrat Vinyets, ha apuntat que la ciutadania té dret a viure amb seguretat, i s’ha de frenar les estructures relacionades amb el crim organitzat. Critica l’espionatge que han patit diverses persones relacionades amb el món independentista. Apunta, també, que hi ha problemes de seguretat amb la gestió dels pisos turístics.
Maite Selva (Junts) creu que les principals mancances en la seguretat a les comarques gironines són la manca d’efectius dels cossos policials, les baixes en el cos de Mossos, la falta de coordinació amb les Policies Locals, entre altres. I remarca la reincidència de diferents delinqüents i on l’administració no hi actua. Pel que fa a la visió d’Anna Torrentà (ERC), apunta que hi ha municipis que no tenen Policia Local i que són els Mossos els que han d’intervenir. Per això, vol apostar per la creació de noves places de Mossos, treballar la unitat marítima i la comissaria compartida (existent a Palafrugell), entre altres mesures.
Finalment, Mònica Ríos (PSC) remarca que la seguretat és un “dret fonamental i primordial”. Per això, creu que cal ampliar el cos de Mossos d’Esquadra en els propers quatre anys, millorar les funcions de les Juntes Locals de Seguretat, la creació de l’Oficina de la Dona relacionada amb la violència de gènere, entre altres propostes.
