El dilluns passat vaig anar a una xerrada que reflexionava sobre el temps, el concepte, i com ens hi aproximem en l’època contemporània. Evidentment, només començar les reflexions van anar dirigides a aquella realitat compartida de la falta de temps, a què ens referim quan parlem d’aquesta falta de temps. En paral·lel es reflexionava sobre amb què “ocupem” el nostre temps. I de cop, enmig de les reflexions de com la societat actual ha claudicat davant la idea tardo-capitalista del temps i la seva mercantilització, en va sortir una idea, bonica i revolucionaria a parts iguals. La sobirania del temps.
Sobirania des del concepte de significar-lo de la forma que volem. Sobirania des de la perspectiva de poder escollir com volem viure’l. Sobirania per a poder decidir no seguir els preceptes que dicten des de Silicon Valley. En definitiva, reivindicar que el temps, el seu significat i la forma en la que volem viure’l ha de ser nostra. Pensem-hi.
Malauradament, una altre vegada, el tardo-capitalisme a aconseguit que fins i tot el temps, es vegi interseccionat per les condicions materials de vida. Qui es pot permetre aquesta lluita? Qui té la possibilitat ja a ser sobirà del temps? I sinó penseu en què passarà en poc més d’un mes a la nostra comarca. Un mateix espai co-habitat per dos realitats molt diferents, aquells que sobreviuen al temps de les feines de temporada, i aquells que compren la seva tranquil·litat.
