Publicitat

Torna a començar la temporada. La de tot. La de l’escola, la dels instituts, la del referèndum, la de la independència i, com no, la d’arts escèniques. A les comarques gironines, Temporada Alta exerceix de xuclador de manera que les programacions locals tenen un competidor d’upa. Però, tot i això, hi ha programadors que tenen clar quin és el seu públic i també que fora un pecat tenir parat el seu teatre perquè a Girona i Salt hi hagi aquest beneït monstre que dura dos mesos i escaig. Són pocs aquests programadors, però n’hi ha. Per exemple, a Torroella de Montgrí. La programació de l’Espai Ter, que per cert ha teixit complicitats amb el festival gironí, és modèlica si tenim en compte a qui va dirigida i amb quins objectius: a un públic local, poc avesat al teatre, al qual cal atreure primer a la sala i després oferir-li espectacles adequats que el facin tornar. Més tard ja hi serem a temps de fer una aposta més agosarada.

Els encerts en la programació són la qualitat i la varietat. Qualsevol dels espectacles programats estic convençut que deixaran satisfet al públic. Art, Homes, una comèdia musical, i La treva són els caps de cartell i els que m’atreviria a dir que exhauriran entrades. El primer i el tercer compten amb un repartiment d’una gran solvència, amb l’Arquillué, l’Orella i el Villanueva en el primer cas i amb la Clara Segura o en David Selvas, en el segon cas, i tracten temàtiques prou interessants, com són la utilitat de l’art, però també l’amistat, i les seqüeles de la guerra en una fotoperiodista. Homes està protagonitzada per cinc actrius amb una bis còmica indiscutible i parteix de la comèdia homònima de Sergi Belbel que va tenir molt èxit el 1994, quan la van posar en escena les T de Teatre.

En l’apartat musical, res a retreure. El geni basc de l’acordió diatònic, Kepa Junquera, comparteix cartell amb Oques Grasses i aquesta meravella que és el duet format per Maria Arnal i Marcel Bagés. La cirereta és l’espectacle de dansa familiar, atenció, dansa, Babaol, de la companyia EnÀmbar. Aquesta programació, en què hi ha força més cosa del que he destacat, va acompanyada de promocions per abaratir entrades com ara una targeta T5, un abonament amb què 5 espectacles surten a 10 euros cadascun. El preu mitjà de l’entrada d’algun d’aquests espectacles a Barcelona és de més del doble. I què aconseguiran amb això Torroella i l’Espai Ter? Doncs crear un nucli d’aficionats, una mena de club d’amants del teatre, i anar-se convertint en una de les referències de la comarca pel que fa a les arts escèniques. Cap, absolutament cap municipi del Baix Empordà no li ho pot discutir això veient aquesta programació, que és molt correcta. S’hi poden acostar Palamós o Sant Feliu de Guíxols, i prou. Tot és una qüestió de voluntat, de creativitat, d’originalitat i de fer una aposta decidida i fàcilment justificable. Vejam si s’escampa l’exemple. Atents a l’Espai Ter!

Publicitat